diumenge, 10 de maig del 2015

AJUDA'M...aquarel·la


Ajuda’m a no caure
en el pou, en el toll...
Teves mans siguin ajuda
factible en la relliscada
i en el retorn a la estabilitat.
Somniem que el camí és plàcid...
Sempre hi ha vents contraris
que poden destruir-nos fatalment.
Però si la mosca sapient vola
i se’n en surt del parany i ma que mata
un instant abans tant sols
que el raciocini ens avisi a temps...
Ai, quantes pedres rodones pels camins...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-5-15
...........SILENCIS
69.- .... .i la llum deixà el groc en la cassanella

 per que en la nit la lluna poses plata al or...

divendres, 8 de maig del 2015

NO MARXIS... aquarel·la



No marxis, quedat en la pell
com el pèl que la tapa i cobreix.
Arrambla la cabellera, cortina al vent,
que el front em miri sencer
sense entrebancs...
El sol que arrambli l’ombra
i el ventijol parpellegi inquiet...
Que els llavis mosseguin paraules eternes
i com rosella, fina seda, obrin pètals...
El cel mira les resultes clares
d’un pervindre nou junt a les pedres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-5-15
...........SILENCIS
68.- Deixar al ras rovell sense clara

és com castell humà de deu sense folra i manilles.

dijous, 30 d’abril del 2015

LA LLUM... LA FOSCA.... aquarel·la


La llum viva i aspre em crema
la solitud de l’ombra encoberta
en el bosc del no res de la calma...
Retorno al oratge de pinsans i cadarnes
volent el seu cant noble i ensenyorit.
La florada cobreix el  camp bellugadís
i la calma calla arraulida en les soques.
Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,
totes porten noves, llueix la brosta
i el sol aplana sa mirada constant i viva,
Tot és vida sorgida a la llum inquieta.
Els colors es distreuen en pintar el mirar
i subjugat per la coloraina em desperta
del naufragi de nit sense lluna ni estels.
La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...
L’esbotern de la llum aclareix la parla
de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...
I la vida segueix el seu tic tac de cor
sense pensar en nova nit a que s’aboca.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15
...........SILENCIS
67.- L’amistat vertadera és com un cavall
que quan el muntes és posa a trotar



amb tu damunt si ho necessites.

dimecres, 29 d’abril del 2015

FRACÀS O VICTÒRIA ?.... aquarel·la



Adreçat a vora meva platja interna
el fracàs espera per dar-me lliçons...
El deixo fer conscient dels seus miracles...
En el pèndul mòbil com en la carta marcada
ajoca moure el seu esperit intens.
Comprenc que sense el fracàs que molt se’ns dóna
poc seria, jo diria, res. Callo i escolto dèries.
Bogeries que tots tenim... Qui vol perdre mai ?
De tant en tant ve el fracàs... Perdem temps profitós?
Decidir no actuar ens en salva...? Negar-nos a fer...?
Entrem barretina al cap i crossa a ma i voluntat al cor...
Fracàs o victòria hi son quietets, amagats
esperant que actuem, que ens decidim a tirar endavant
contínuament algun projecte que tenim ben pensat...
Donem o no el pas...? Què tindrem al cap del cos,
a final de camí ? Fracàs o victòria ?
Quin ens ajudarà més ? Tirem endavant sense por...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-4-15.
..........SILENCIS
66.- Què t’emportaries a una festa? La salut ?
 i si la perds en mig del xivarri ?

 Hi ham objectes que costen de retrobar.

dimarts, 28 d’abril del 2015

SORTÍ DEL SEU PORTAL... aquarel·la


Sortí del seu portal per retorn al vespre.
El dia era clar, la nuvolada lluny...
Faria bell passeig sense cansar-se massa
a pas suau, amb rostre estès  al vent.
Què li depararia el dia en seus somnis ?
Veuria les boires amagades de l’enyor,
la veu del rossinyol plenet de constància,
el silenci quiet sense queixa de les pedres
en el rierol on l’aigua fa seu pas avall, avall...
Colliria amb la mirada els colors de moments sublims
que se li donaven sense pagar ni un lleu Gràcies...
Es sentiria content en el retorn pel senderó
de les coses petites que caben a la butxaca
i s’ompliria el front de sol matiner exuberant
i del que tancant el llibre que se’n va a la posta...
En l’alforja hi entraria el acontentament de l’alegria
de tot quan l’envolta i vol ser-ne per a tots.
DE REBAIXES 15.- 28-4-15.- ANTON.- T.E.
.........SILENCIS
65.- En la menudesa està primer el plor i desprès la rialla.
En la senectut es passa de la rialla al plor que no s’acaba.