dijous, 21 de maig del 2015

EN EL RIEROL... aquarel·la


En el rierol de les paraules
Baixava prop de tamarits i canyes
Que li alegraven el seu misteri.
Pensava en ser ocell i sotmetre’s al cant...
Reflexionava en el refuig de l’aigua quieta
I somreia en el mirall bellugadís.
Com si pronunciés la bellesa del so.
Immers en ses penses resava frasejats.
Tot el despertava en conclusions ufanes
Amb el lleure que li repetia melodies.
S’escoltava a si mateix com si el magí
Anés desgranant el tiberi fet paraula...
Un pensa que és quan es realitza.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-5-15
..........SILENCIS
72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,
que els peus havien ballat per que es produís el miracle...


dimarts, 12 de maig del 2015

CONVERSA AMB JO MATEIX... aquarel·la



CONVERSA AMB JO MATEIX...
Obre els ulls i mira, contempla,
no t’esveris del que veus.
Quan erets amb ulls closos
ja hi era el que ara veus...
Treu- te ja les lleganyes
i amb la cara neta
el ventijol purifica.
No pensis sols en demà,
val més entrar en l’endemà
on van implicats salut, diner i amor
i altres secret de dins teu.
Naturalment, calla tots els secrets...
Quan ja no ho son
ningú s’interessa, ningú els compra,
però sabran com tens el melic.
No posis el peu al toll,
ja que l’espardenya mullada
pot relliscar i el cul, oh, el cul,
no te la culpa de que
hagis caigut de peus a la galleda.
Vola amb la clepsa neta,
les ales teves no tenen plomes,
mes conserva els braços actius
no sigui que les mans
hagin d’emparar-te
per guardar-te de xafar el nas
si intentes el fracassat vol.
Marxar no és fugir...
Si calles tens el teu silenci no més.
Si tots calléssim
com  resoldríem els problemes
que ens donen les idees
quan les posem en pràctica...?
Vivim el nostre pobret viure,
no vulguem ser l’altre.
Si sabéssim que és que li falta
recularíem com esperitats.
Si et sobren vint i cinc cèntims
sempre que pagues una factura
ets immensament ric dins teu
i a criteri dels altres.
Si et fan un petó i abraçada,
no et torquis, displicent, la cara,
ni t’espolsis l’ampul·lós abric,
Qui sap si és l’amor pur i net
que et visita i et vol fer súbdit
i si mig li esborres el seu gust
potser que no torni ja mai més.
Viu i deixa viure
i obre sempre els ulls
sense lleganyes que et privin...
La vida la fem curta amb la pressa
correm per ser-hi, per comprendre,
anem amb l’esverament a talons
i passen els instants com si no existissin
sense parar-nos, delitar-nos plenament...
No comprenem que cada instant
és vida que s’ha de viure, pena o alegria,
i som nosaltres, és nostre INSTANT,
nostre instant de vida.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-5-15
..........SILENCI
70.- L’instant present mai es barallà amb el que era passat

I amb el futur i tant junts i mai es trobaran... 

dilluns, 11 de maig del 2015

LA LLUNA ES MOU... acrílic



La lluna es mou
com el vent bufa els arbres..
Les ombres caminen
a pas de llum platejada.
La nit calla, dorm quieta.
Els ulls no miren son clucs,
les veus son aigua calma
Ni un xorrit d’ocell i d’escarabat.
Ni lluerna ni grill fan fresa,
però en la fosca fullosa
la vida és constant abraçada...
Reviu l’història eterna
del contacte suprem...
La platja viu les peuades
i l’ona besa i la sorra emmelada calla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-11-5-15
..........SILENCIS
71.- Baixar del núvol abans de que ens

en treguin o que caiguem en el buit...

diumenge, 10 de maig del 2015

AJUDA'M...aquarel·la


Ajuda’m a no caure
en el pou, en el toll...
Teves mans siguin ajuda
factible en la relliscada
i en el retorn a la estabilitat.
Somniem que el camí és plàcid...
Sempre hi ha vents contraris
que poden destruir-nos fatalment.
Però si la mosca sapient vola
i se’n en surt del parany i ma que mata
un instant abans tant sols
que el raciocini ens avisi a temps...
Ai, quantes pedres rodones pels camins...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-5-15
...........SILENCIS
69.- .... .i la llum deixà el groc en la cassanella

 per que en la nit la lluna poses plata al or...

divendres, 8 de maig del 2015

NO MARXIS... aquarel·la



No marxis, quedat en la pell
com el pèl que la tapa i cobreix.
Arrambla la cabellera, cortina al vent,
que el front em miri sencer
sense entrebancs...
El sol que arrambli l’ombra
i el ventijol parpellegi inquiet...
Que els llavis mosseguin paraules eternes
i com rosella, fina seda, obrin pètals...
El cel mira les resultes clares
d’un pervindre nou junt a les pedres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-5-15
...........SILENCIS
68.- Deixar al ras rovell sense clara

és com castell humà de deu sense folra i manilles.