QUÈ CREUS ?...RECORDANT EL 2009... aquarel·la

17 – 12 – 09

Creus? Què CREUS?

Creu el que internament,

dins et mortifica creure.

Si creus el que t’endossen

relliscaràs probablement.

I no creuràs , després,

 en res.

Vigila que circulen

creences...

Sobretot

orgulls i enveges...,

Si t'abandones

 no creuràs, després,

ni en TU

ANTON.- T.E.- 29-5-15

RECORDANT EL 2009... aquarel·la

RECORDANT EL 2009.

3 – 8 – 09

A UN ESCARABAT FEMAIRE...

En el seu mar de fulles verdes, grogues

es sent l’amo d’un espai que necessita.

Cap competència l’indisposa en cap i potes,

és com amo de castell que son terreny camina.

Ha marxat del fangar de la femada

on viu amb l’importància de fer feina.

Aquí respira lluny recons de pudorada

i camina content, ningú li posa pega..

ANTON.-T.E.- 27-5-15

DALT DEL TERRAT... aquarel·la

Dalt del terrat descobert a l’horitzó

admiro el cel blau amb poc núvol...

Dalt del terrat miro la serralada,

xurrac que separa el roc aspre

del suau color de la closca del cel...

Dalt del terrat somnio en ser ocell

i cantar l’himne de la plenitud...

Dalt del terrat vull submergir-me

en el paradís de les flors emparrades,

i fer-me dits que retoquin pètals,

que es sensibilitzin en el contacte

endolcit, suau de la seva pell,

Dalt del terrat vull somniar inconscient

en viatge endinsat en l’imaginari del so

de la paraula que acarona els sentits

i enerva i sobrepassa el llindar de la realitat,

que em colpeix i em situa en la disbauxa

de les sensacions que tremolen

obrint cabdell de fil de vida nova...

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 23-5-15

..........SILENCIS

74.- El miracle del so m’acarona... Aguts i baixos es petonegen...

I l’esclat és comunió que em consola

CIRERES... aquarel·la

CIRERES

Obert al finestró del dia

Se m’ha afuat el ventijol

Que al besar-me amb ma destra

He aclucat ulls davant l’immensitat

d’un pervindre de contacte  roig.

El somni en contrast m’ha ofert

La fruita rodona, llavis perfumats,

I he quedat extasiat de la màgia.

Pot una cirera rodona fer fruir sobrepassant

Els límits imposant el nou miracle ?

Obrim al camp plagat de roig i verd

El desig de petonejat pell suau i neta

Que esclati contingut dolç d’ambrosia.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-5-15

..........SILENCIS

73.- Obre la boca quan mosquits i mosques no ronden...

EN EL RIEROL... aquarel·la

En el rierol de les paraules

Baixava prop de tamarits i canyes

Que li alegraven el seu misteri.

Pensava en ser ocell i sotmetre’s al cant...

Reflexionava en el refuig de l’aigua quieta

I somreia en el mirall bellugadís.

Com si pronunciés la bellesa del so.

Immers en ses penses resava frasejats.

Tot el despertava en conclusions ufanes

Amb el lleure que li repetia melodies.

S’escoltava a si mateix com si el magí

Anés desgranant el tiberi fet paraula...

Un pensa que és quan es realitza.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-5-15

..........SILENCIS

72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,

que els peus havien ballat per que es produís el miracle...