EL TEU TEMPS... boli ràpit

POSANT-NOS A RECORDAR

7 – 9 – 11

El teu temps

considera’l el teu rei.

Ell et mana, dirigeix,

t’escatima el descans,

et fa córrer, t’apressa,

t’accelera cames i cor,

també se’t fa imprescindible...

Sense ELL

pensarien en passat,

present i futur?

Qui sap si és un engany...

L’instant

deu ser la teva pròpia vida.

Que no se’t mori ... 

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15

ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la

ESCRIT JA FA UN TEMPS

3 – 8 – 10

Quan somniïs

pensa en fer-ho realitat.

entra en la fantasia,

embrions de certesa,

amb concrecións de veritats

que s’escapen

si no som valents

de collir-les.

Sense rampells

el mon no avançaria...

Estancat en l’avarícia

crearia sols l’enveja

que subjecta ma immòbil...

Deixem les falòrnies

i afavorim les cireretes

de les il·lusions

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E

7-8-15

DE PROFETES... aquarel·la

Sempre en ronden de profetes...

La fe desconeguda de molts

pot omplir butxaques ansioses

que viuen per fer calaix de tot.

Dic desconeguda per què

es sap la veritat vera de la fe ?

Uns hi posen el tendal vivent

promovent noves i velles il·lusions

dins d’una pàtina de prèdica

que aparentment seria esclata

per envescar a tants com pot

i entrar-los al sarró apropiat

on es confessen addictes

sense copsar l’engany

que cap predicador intenta declarar.

El pecat es trobarà, en tot cas,

quan ja ha begut l’oli servit

pels santíssims profetes de la fe

i aleshores els renecs venen tard.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la

aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre

.....

Tancat en la peresa

Acullo el clam de l’aire.

Quiet i sense esforç

Calla la cadira emperò cansada

De sostenir la inoperància.

La barrera del riu calla,

I les canyes no xiulen

Acaronades pel vent,

La moixonada s¡ajoca

I contempla mes orelles catxes.

Res sospira horitzons nous

I el cansament no ofereix dubtes

I emperesit ni es sotmet a inventari.

I ni el ventijol excita nou caliu

Que porti suor a la peresa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15

........SILENCIS

48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.

CXOMPARTIMENTS

 COMPARTIMENTS.--- any 2011

Estic recollint escrits del 2011 fins al 2015 per unir-los i fer un tot i he trobat aquests. que us mostro... Aniran junts en un sol títol. Serà el segon recull, el primer ja materialitzat que inclou part de la producció des dels inicis l'any 1992 fins a finals del 2009 amb el títol de A RASTRE DEL TEMPS - I ,  i ara A RASTRE DEL TEMPS  II... es un recull privat, per que en el temps no és perdin o s'esgarrien els escrit. ANTON.- T.E. 

 

1.- AHIR I AVUI                                        

La frontissa del ahir i del avui                

sosté la porta del seu alè.

Pedra cobrint. Forat obert.             

Tanca el compartiment

l’esperit nu de les ombres.

Records que retornen dèbils

s'ageganten a les lloses

i les passes d’ahir marquen

el diapasó del so d’avui.