LLENÇO PETONS.. aquarel·la.

APROPANT EL  2011

4 – 6 – 11

Llenço petons a teves finestres

I tu les tanques amb prestesa...

Llençaré crits i tes finestres

escatimaran escolta, sens respondre ?

Espero que teus ulls obrin portelles

i jo pugi per barandat els escalons

de l’estimança gojosa .

Espero que allarguis ma dolça

i maseguis els meus dits sentint

el calor com llum d’estrella.

Obre complert el rostre de ta façana,

entraré al castell, de grat, per la porta.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la

PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-

EL TEU TEMPS... boli ràpit

POSANT-NOS A RECORDAR

7 – 9 – 11

El teu temps

considera’l el teu rei.

Ell et mana, dirigeix,

t’escatima el descans,

et fa córrer, t’apressa,

t’accelera cames i cor,

també se’t fa imprescindible...

Sense ELL

pensarien en passat,

present i futur?

Qui sap si és un engany...

L’instant

deu ser la teva pròpia vida.

Que no se’t mori ... 

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15

ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la

ESCRIT JA FA UN TEMPS

3 – 8 – 10

Quan somniïs

pensa en fer-ho realitat.

entra en la fantasia,

embrions de certesa,

amb concrecións de veritats

que s’escapen

si no som valents

de collir-les.

Sense rampells

el mon no avançaria...

Estancat en l’avarícia

crearia sols l’enveja

que subjecta ma immòbil...

Deixem les falòrnies

i afavorim les cireretes

de les il·lusions

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E

7-8-15

DE PROFETES... aquarel·la

Sempre en ronden de profetes...

La fe desconeguda de molts

pot omplir butxaques ansioses

que viuen per fer calaix de tot.

Dic desconeguda per què

es sap la veritat vera de la fe ?

Uns hi posen el tendal vivent

promovent noves i velles il·lusions

dins d’una pàtina de prèdica

que aparentment seria esclata

per envescar a tants com pot

i entrar-los al sarró apropiat

on es confessen addictes

sense copsar l’engany

que cap predicador intenta declarar.

El pecat es trobarà, en tot cas,

quan ja ha begut l’oli servit

pels santíssims profetes de la fe

i aleshores els renecs venen tard.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.