dijous, 27 d’agost del 2015

ES GRAN FESTA... aquarel·la


És festa gran... He anat a la festa
Plena ma del desig de la joia i goig
m'ha omplert de confetti apegalent...
Les rodonetes de colors a cabells i galtes,
palomes amoïnoses que es colen entre pits
esfondrant-se com petons dins meu...
El carrer en va ple... Fins volen
com ocellets els paperets àgils.
Freqüenten tot el camí...
Pàtina d’il·lusions que es remou
en l’aire bellugadís de la festa...
Qui no en va satisfet de petonets que circulen,
que s’ajoquen i s’afanyen a trobar lloc...?
Quants ens desitgen un alegre instant !!
Paperets, qui us va fer nàixer ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 27-8-15.
.......SILENCIS,
50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

dimecres, 26 d’agost del 2015

CAMINAVA... aquarel·la


Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...

dimecres, 19 d’agost del 2015

LLENÇO PETONS.. aquarel·la.


APROPANT EL  2011
4 – 6 – 11
Llenço petons a teves finestres
I tu les tanques amb prestesa...
Llençaré crits i tes finestres
escatimaran escolta, sens respondre ?
Espero que teus ulls obrin portelles
i jo pugi per barandat els escalons
de l’estimança gojosa .
Espero que allarguis ma dolça
i maseguis els meus dits sentint
el calor com llum d’estrella.
Obre complert el rostre de ta façana,
entraré al castell, de grat, per la porta.
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15

diumenge, 16 d’agost del 2015

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la


PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-

divendres, 14 d’agost del 2015

EL TEU TEMPS... boli ràpit


POSANT-NOS A RECORDAR
7 – 9 – 11
El teu temps
considera’l el teu rei.
Ell et mana, dirigeix,
t’escatima el descans,
et fa córrer, t’apressa,
t’accelera cames i cor,
també se’t fa imprescindible...
Sense ELL
pensarien en passat,
present i futur?
Qui sap si és un engany...
L’instant
deu ser la teva pròpia vida.
Que no se’t mori ... 
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15