HAIKÚ
Tinc lluna blanca
S’escolta melodia
De llençol blanc.
DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15
.......SILENCIS
60.- Ens atrevim a passar el pont ?
A l’altre costat pot ser tot diferent...!!
dimecres, 21 d’octubre del 2015
dimecres, 7 d’octubre del 2015
HE OBERT... aquarel·la
He obert la porta de l’incert
que em ronda la incipient seguretat.
La pacient calma me n’avisa
que sempre estem en seves mans.
i és que la voràgine incertesa
ens foragita i ens engoleix...
Per molt segurs que caminem
amb el sarró a l’esquena ,
que nostra seguretat ens indica
que estem en el nord segur,
qualsevol acte pot posar-nos
en el pou on el dubte ens xucla
i el témer la relliscada ens angoixa.
Sempre pot haver-hi núvols en el cel.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15
...........SILENCIS
59.- Qui reconeix que és poca cosa
davant l’immensitat que ens envolta
dilluns, 5 d’octubre del 2015
MIRO EL LLUNY... aquarel·la
Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...
Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.
Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure
els sentiments i fer-nos caminar...
divendres, 2 d’octubre del 2015
SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la
Seguiria, seguiria !!!
Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el sol no cobraria cap deute
I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.- Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..
dijous, 1 d’octubre del 2015
L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la
28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
i la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)