dimecres, 21 d’octubre del 2015

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos
quan et parlen endins com  si fossin callats.
Deixa’m entrar en teus llavis oberts
quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen
el que teu intern no pot callar més temps...
Contemplo amb goig el teu somriure
i quan apropo meu dit per cloure’t llavis
i  sentir el brau íntim que vol dir-me
i confessar-se joiosa del instant que vius
em sento reviure tots els meus records..
Callo i percebo el teu respir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15
........SILENCIS.
61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pint. xinesa


HAIKÚ
Tinc lluna blanca
S’escolta melodia
De llençol blanc.
DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15
.......SILENCIS
60.- Ens atrevim a passar el pont ?
A l’altre costat pot ser tot diferent...!!



dimecres, 7 d’octubre del 2015

HE OBERT... aquarel·la


He obert la porta de l’incert
que em ronda la incipient seguretat.
La pacient calma me n’avisa
que sempre estem en seves mans.
i és que la voràgine incertesa
ens foragita i ens engoleix...
Per molt segurs que caminem
amb el sarró a l’esquena ,
que nostra seguretat ens indica
que estem en el nord segur,
qualsevol acte pot posar-nos
en el pou on el dubte ens xucla
i el témer la relliscada ens angoixa.
Sempre pot haver-hi núvols en el cel.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15
...........SILENCIS
59.- Qui reconeix que és poca cosa
davant l’immensitat que ens envolta 

dilluns, 5 d’octubre del 2015

MIRO EL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.


Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...

divendres, 2 d’octubre del 2015

SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la


Seguiria, seguiria !!!
Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el sol no cobraria cap deute
I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..