BUFA SUAU EL VENTIJOL... aquarel3la

Bufa suau el ventijol

I acarona teves galtes.

Les fulles dels arbres es mouen

Com faldilles de jove verge.

Els pètals blancs de la prunera

Volen buscant la pell de la terra.

La carícia viu plena de goig

Amb el finet zèfir que no calla

I el núvol no sap si llençar son gotim

Com petonets exquisits dedicats

A terra i l’arbram esperançat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15

...........SILWNCIS

63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...

VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la

Voldria tenir-te

com fulla blanca de paper,

com fulla seca d’arbre en el llibre,

com fulla de ganivet que talla...

Voldria tenir-te

fulla blanca per escriure nostra història,

guardar-te sempre com fulla de records,

ganivet que obri l’intern que estima...

Voldria tenir-te

a vora, galta a galta indestructible.

DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15

.....SILENCIS

62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos

quan et parlen endins com  si fossin callats.

Deixa’m entrar en teus llavis oberts

quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen

el que teu intern no pot callar més temps...

Contemplo amb goig el teu somriure

i quan apropo meu dit per cloure’t llavis

i  sentir el brau íntim que vol dir-me

i confessar-se joiosa del instant que vius

em sento reviure tots els meus records..

Callo i percebo el teu respir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15

........SILENCIS.

61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pint. xinesa

HAIKÚ

Tinc lluna blanca

S’escolta melodia

De llençol blanc.

DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15

.......SILENCIS

60.- Ens atrevim a passar el pont ?

A l’altre costat pot ser tot diferent...!!

HE OBERT... aquarel·la

He obert la porta de l’incert

que em ronda la incipient seguretat.

La pacient calma me n’avisa

que sempre estem en seves mans.

i és que la voràgine incertesa

ens foragita i ens engoleix...

Per molt segurs que caminem

amb el sarró a l’esquena ,

que nostra seguretat ens indica

que estem en el nord segur,

qualsevol acte pot posar-nos

en el pou on el dubte ens xucla

i el témer la relliscada ens angoixa.

Sempre pot haver-hi núvols en el cel.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15

...........SILENCIS

59.- Qui reconeix que és poca cosa

davant l’immensitat que ens envolta