La parra del hort ja té el raïm madur...
A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...
- Que joiosos ens esperen, el seu color
ple de finor i esveltesa em subjuguen
- ha dit ella quan ha vist la meravella.
Un nuvolet ha apartat cortina
i el raig del sol ha alluentat de groc difús
aquells penjolls de grans que el vent gronxa.
N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...
- Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,
els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.
Redó i acolorit de vermell n’he collit un...
La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...
- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit
en ses dentoles i llavis plenets de molsa...
I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia
de la molsa de gra i llavis desitjats
I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,
que busca el clímax, ha seguit el curs joiós
on les mans també enraonen amb el somriure dels dos
Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria
i les sarmentes de la parra enjoiades
es relligaven en abraçada inacabable...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15
........SILENCIS
64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...
