dilluns, 16 de novembre del 2015

LES PAMPES DELS CEPS... aquarel·la


Les pampes dels ceps s’arremolinen
en l’espona de panal que guarda la parada...
La llebre ha fet jaç en soca recargolada
que ha inventat teulat propici a desig...
Els menuts ja corren i la vella vigila...
El fullam s’asseca i cau i el cel s’ho mira
i l’engany de sarmentes no és prou
per cloure la blavor i llum ja despertes...
Els han destapat la casa tant segura
quan la verdor fluïa i el raïm penjava.
Tenien civadera plena i aixoplug i jaç segurs.
Els avatars de la vida compliquen sempre
el benestar de la família i sa seguretat
que hauran de buscar-la de nou...
Per que no nàixer tortuga o caragol... ?
Hauran de pensar en fer un cau
mirant que el lloc no cridi a la mustel·la.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-10-15
............SILENCIS

67.- Quan donaríem per una hora més de vida ?

dimecres, 11 de novembre del 2015

UNA PRIMERA BESADA... aquael·la


4 – 2 – 11
Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa

dimarts, 10 de novembre del 2015

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la



Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..
Quin somriure em porten escoltant-les
com un desgranar de magrana gra a gra...!!
i en la profunditat del besllum ho comparo
a la posta de sol de barrejats colors
que canta himne eufòric de tendresa
i quan la serralada amb va resumint la llum florida
i escolta la teva melodia, s’inventa
l’aplaudiment del arbriu que guaita
l’última alenada del sol al capvespre...
Fluida veu no desapareguis
quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.
........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

dilluns, 2 de novembre del 2015

DOS MIRALLETS... aquarel·la


6.- Dos mirallets els teu ulls
verds,blaus, marró o negrosos
em tenen sotmès,encapritxat...
M’atrauen, els miro... Son curulls...
M’hipnotitzen, son mar o terra... ?
M’encenen com foc de llamps
Però son la meva pau, no la desferra.

DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.

divendres, 30 d’octubre del 2015

JUGUES AMB MI... aquarel·la


Jugues amb mi
amb ta mirada.
Mirallets que corren
sense calma
i els segueixo
com guspires ardents,
platejades de llum
que em diuen : - Segueix-me,
i els dos juntets, units,
serem a l’estança,
en aquell recó de consol
que ara ens falta...
Marxaré i vindré
fent de rateta il·luminada,
Segueix-me amorós per l’estança.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15
.........SILENCIS
65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri avant.