dimarts, 24 de novembre del 2015

EL PI... aquarel·la


RECORDANT VELLS ESCRITS
21 – 5 – 11
Enrotllat dalt la muntanya, esponerós el pi
priva a la vallada ombriva dels raigs de sol.
És el prepotent monàrquic que mana i disposa.
-Aparta’t una mica i deixa’ns  fruir de la calor -
 li diuen els més propers gira-sols en s’ha acampada.
-Va, calleu, canalla adusta, ja veureu quan tot desperti -.
Aquell pinàs que no necessitava cap nuvolada,
ni pluja mare per beure i gaudir impenitent
depreciava com els humans aquella república
que creixia a sos peus. Ell, amb la pinatellada,
guardia de corps d'ajut, es satisfeia amb sa prepotència.
Els gira-sols, braços enlaire, pomell obert
ple de panís, - treball complert – seus dits clamant
podrien tornar-se ganivets si seua clepsa obrís odi.
Aquells sers de bona pasta no eren exèrcit de guerra
en s' acampada, sols volien la justícia de la pau,
la Pau ben entesa que el Pi els negava.
...................

dilluns, 23 de novembre del 2015

GIRASOL...aquarel·la

RECORDANT VELLS ESCRITS
23 – 7 – 10
Coronada de groc apareixes,
Gira-sol que en daves vida... -
M’han dit que estàs entre reixes
Segrestada ta ment, ensulsida.
Tan ufana erets... No et mereixes
Que et neguin la sal beneïda.
I et busco. I et tinc. I desmereixes
Poc a poc caient al sot sens mida.
Retorna un dia tendra mirada,
Ta veu digui tot quan estima,
Expressi joia sentin-te estorada
Quan la galta besa ta filla.
Ai, amor que mare portes,
Obre de nou tancades portes...
Avui nou horitzó en tu brilla

diumenge, 22 de novembre del 2015

FELICITAT?... aquarel·la



Herba bona, la bellesa ens encanta,
trobem en ella la felicitat ?
Sobrats collim immersos la fantasia,
ens deixa el tamboret de la felicitat ?
Somni de despertar aconseguint glòria,
obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?
El dringar fastuós  de nissaga del diner,
ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot volem trobar-la,
que ens repassi la pell,
que ens desperti, just
el moment joiós de tenir-la...
I, ella s’esmuny, serp viva
i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat, ulls clucs que volem veure.
I  ens hem de conformar
amb la bellesa,la fantasia,
el somni de la glòria
el vent inquiet del diner
si és que mai ens acaronen.
Darrere venen els mals endreços.
I no ens acovardim en buscar-la sempre...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-
.........SILENCIS
60.- La ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...

dissabte, 21 de novembre del 2015

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anto

dijous, 19 de novembre del 2015

ANQUILOSATS EN UNES VERITATS... aquarel·la


Anquilosats en unes veritats
imposades i impostades en nostre sí,
rèmora que se’ns ha donat,
creences actives que ara s’esmicolen,
ens sentim ofegats en seu descrèdit
al reconèixer, ara, que hem set enganyats...
Els singlots i sospirs no troben calma
i el temps perdut en eixes estances
ara fa falta per sortir-nos-en del anorreament.
La negació treu banya i no es retracta
i em d’assumir l’error en que hem viscut.
Posem el deliri en altra dèria...!!!
Qui ens assegura que al cap del temps
caurem de nou en nova negació ?
Tenim l’esperit canviant i com més filosofem
més intentem variar els paràmetres
que abans ens semblaven favorables
i nostre raonament, de tant en tant,
ens els fa inacceptables...
El mon transita sempre en la novetat
on ens lliguen o lliguem, potser inconscients.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-10-15.
.........SILENCIS.

69.- Assegurem el pas, la relliscada import a cul o nas.