dijous, 10 de desembre del 2015

RETROBANT ESCRIT... aquarel·la

                            
                                                            RETROBANT ESCRIT...
28 .- 11 - 08

Els ulls de la boca,
els ulls del pensament,
em resen un silenci
que m’esmorteix .
Vull treure la llengua
i que parli la ment.
El silenci és un ciri
que crema i no es veu.
Peus de sandàlia caminen
en l’àmbit del temps
callant paraules dolces
que digueren caputxes sens veu.
El silenci aquí callava
en foranes centrals del convent
i el soliloqui de l’aigua
en sortidor rodó era quiet .
Les denes de negre rosari
en besaven els llavis i dents .
I el llibre complert de resos
fullejava fluix, silent.
Sol, aire, pluja, glaç entraven

en la clausura pels arquets.
ANTON.- T.E.- 10-12-15

dimarts, 8 de desembre del 2015

COLLINT EN TEMPS PASSATS... aquarel·la


COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10
Decebut,
de tot el seu fer
es considerava un No Res,
per que de tot hi hagi.
Amb el cap cot
mirant un terra perdut
- passos esborrats de sa vida -
arrossegava el calcer
com empenyut per vents contraris
i sense cap pressa.
A la crossa dels records
les mans resseques li contaven
els últims vents insuportables.
Sa baluerna, arbre ressec,
amb pollancs arrencats
amb plena vida
i xerracades les il·lusions
podia veure els ressecs
amb records de saba
que ja no aprofitaria.
Davant la font de l’últim raig
bevia l’amargor intensa
d’un seure quan cames no poden
i el cap vol marxar
envers la sínia fèrtil
que un dia cuidava
i, ara, solament el ruc
feixuc i coix sirgava
rodant, buscant un perdut instant
en el raig dels catúfols
plens d’una aigua
que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15

diumenge, 6 de desembre del 2015

INTIM ENCONTRE AMB EL RECORD... aquarel·la


ÍNTIM ENCONTRE AMB EL RECORD...

( Fa quatre anys que ens deixava la Teresa...

Un ahir que sempre és avui...)
...................
Junts hem caminat
i ara te m’apartes ?
Erets com les flors
que donen perfum i fruit
sense pensar en elles.
I es que, ens adonem
del que donem?
El goig de donar
envaía teva sang
i donaves i donaves
i mai teu or perdies.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 6-12-15

dissabte, 5 de desembre del 2015

BUSCANT EN ELS RECORDS... aquarel·la



BUSCANT EN ELS RECORDS...
escrit del ...15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immensa fita
ANTON.-T.E.- 5-11-15.

divendres, 4 de desembre del 2015

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre
el que ens envolta,
i així actuem...
Nefasta glòria...!!
Si... fins la nostra vida,
conscients o inconscients
administrem...!!
Mirem si no,
què serà del pètal
que ha baixat al marbre,
qui sap si en so de triomf
envers ses companyes...
Blau per naturalesa,
fred el condicionaran
per sempre més.
Com és que abandonà
a ses companyes
que juguen a ser grans
i no saben que gerro i aigua
les mantenen en la glòria...?
El pètal blau ha set valent
de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.-T.E.