divendres, 18 de desembre del 2015

IDENTITAT MIL·LENÀRIA... aquarel·la


A pas de senyoria pujarien
fins a l’últim reducte: el cim...!!!
Hauria costat acostumar-se
al continuat, indeclinable esforç...
Tots, com anxanetes fent l’aleta
xafarien el gel, i farien aigua de la neu,
i l’or del seu treball portaria sang
per construir el nou habitatge
dalt de la carena...
Tots agermanats es veurien lliures
de la promesa dels seus avantpassats
de fer de la muntanya immensa
un paradís de pau, amor,treball
dins seva identitat mil·lenària.
DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

......

dilluns, 14 de desembre del 2015

ALABANCES SIGUIN DADES.. aquarel·la


ALABANCES SIGUIN DADES
3 – 8 – 09
Intimen camí i anys pisant per les llosanes.
Parlen de parents i amics que no els volen...
Esperit i carn i llengua els resolen
el que els anys els ha deixat blanes.
Que diran d’elles sinó alabança...
Trencar banderes i escuts que els importa ?
Davant i darrere tenen la gran porta
Que no sedasseja res, tot s’ho empassa
ANTON.- T.E.- 14-12-15

diumenge, 13 de desembre del 2015

ARBRE VELL... aquarel·la


18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits sa digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te callar.
No han parat ses arrels de fer-ne
i d’esboternar potents pollancs.
                                              Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel pujà sempre incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
                                  Per més que el tallin
més encoratgina
                            i per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI,
ANTON.- T.E.- 13-12-15

divendres, 11 de desembre del 2015

ESCRITS VELLS... aquarel·la


6 – 5 – 11
A voral de camí ben estorada
la finestra vigilava el transit dens,
si ocells a la bassa assolien abeurar-se
o abegots o abelles el pol·len feien seu.
Ella en el mirall de l’aigua callava,
volia veure’s com pintura quan no fa vent,
però una roda li ha dat una pedrada
i l’amo ha decidit tapar el foradet
no fos cas que mosques entrin a hostatjar-se
i quan faci migdiada brumin damunt seu.
La cara neta i ben pentinada és de veure,
però, ara, amb la persianeta tapant mig ullet,
sembla que hagi anat a quina guerra ?
si ella sols dóna pau  i goig al caminet.
VELLS ESCRITS.- ANTON.- T.E.- 11-12-15

dijous, 10 de desembre del 2015

RETROBANT ESCRIT... aquarel·la

                            
                                                            RETROBANT ESCRIT...
28 .- 11 - 08

Els ulls de la boca,
els ulls del pensament,
em resen un silenci
que m’esmorteix .
Vull treure la llengua
i que parli la ment.
El silenci és un ciri
que crema i no es veu.
Peus de sandàlia caminen
en l’àmbit del temps
callant paraules dolces
que digueren caputxes sens veu.
El silenci aquí callava
en foranes centrals del convent
i el soliloqui de l’aigua
en sortidor rodó era quiet .
Les denes de negre rosari
en besaven els llavis i dents .
I el llibre complert de resos
fullejava fluix, silent.
Sol, aire, pluja, glaç entraven

en la clausura pels arquets.
ANTON.- T.E.- 10-12-15