NO ETS LLIURE... aquarel·la

2 – 7 -10

Has descobert que no ets lliure

que en mans del temps, ton amo,

versifiques el teu incomprès existir.

i, ara, et planys amb agudesa idíl·lica

de tot el que vas creure, inconscient,

que, avui, no et servei de res.

Camines ja cap cot per la penombra

de teva ruta, on les flors es marceixen.

Et veus acorralat en uns instants

maquiavèl·lics que encanten la fira

dels teus egoismes i vanitats.

I la fantasia que t’ajudava

a ser innocu ha desaparegut

I ara et crida l’últim estertor.

Se t’ha passat el rellotge, pas d’arena,

com singlot que ensurt para

i et veus conscient del llibre escrit

que ha caigut al riu on ta vida

ja és un riure menut de fastig.

Te’n vas a un incert insegur,

ho saps des del primer vagit conscient

 i vols allargassar la corda feta corriola.

No pugis més amunt, igual cauràs.
ANTON.- T.E.- 27- 2-16

VEIG LA LLUÏSSOR DELS TEUS ULLS.... aquarel·la

19 – 5 – 11

Veig la lluïssor del ulls teus que em consolen,

saben ser caliu de ma dilecta acaronant,

Son com jardí de perfum de planta cuidada

pomell de pètals que petons esbandiran.

Son barquetes que en encrestades ones

balancegen llustroses reflectint del cel mirall

Son camí a seguir en hores de tempesta

fars que a port seré camí senyalaran.

Veig la lluïssor dels ulls teus que em consolen

Obrint finestrals a l’estima i al conhort

Segur sender per començar viatge,

Tendror de vida, alè esperançat d’amor
ANTON.-T.E.-31-1-16

LLIGARIA EL NUVOLET... aquarel·la xinesa

Lligaria el nuvolet amb un cordell

i així el manaria. Cap aquí, cap allà...

Dins hi tindria seves armes: defectes i virtuts

sense deixar-les veure, no fos que el copiessin ...

No es creia massa el dels altres nuvolets que circulaven,

tots tenien també ses dictadures i democràcies

segons els convenia manifestar. Ell ho sabia.

Molts de farts se’n aprofitaven i engrandien núvol

i fins obrien aixetes i espetegaven als altres,

volien per a ells tot el terreny per fer-hi seves cabrioles.

Manant, instigant, afusellant amb paraules

els nuvolets temorosos, que s’amagaven.

Pobrets, per que si no aplaudien...venia la tempesta.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-2-16.

VIU LA VIDA... aquarel·la abstracte

17-8-13

No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir

quan tens, ara, l’avui per a viure’l.

En el calaixet dels records col·loca

tot quan ja no pot retornar el seu respir.

Allí, tancats i calladets que es conservin,

que no es perdin ni te’n oblidis,

però que no amoïnin els actes que ara

tens en l’ara per disparar sa fletxa.

Viu el ara plenament

que no set migri l’instant

que tens donant-te aire. 

ANTON.-T.E.-30-1-16

PARLAR ?... aquarel·la

Parlar?

Quantes vegades és cec

el nostre dir, el expressar-nos...

Diem Si o No com sospir vent

que surt per seguir conversa...

Ni la boca sonoritza.

ni la galta s’esplaia...

I sols els nostres pensaments

ens parlen en l’interior

sense voler acceptar controvèrsia.

Nostra afirmació o negació

vomita un entramat de paraules

que no diuen res als que escolten

per que no escolten nostra prèdica...

i nosaltres fem el mateix amb seva perorada...

N’estem farts de consells de paraula

que van al pou dels beneficis aliens ...

I diem Si sense atendre i diem No amb rebuig...

com girant cua sense assentiment

o fent el gat dient MEU i buscant

el coixí tou nostre on hi tenim les veritats.

Quant mal fa la hipocresia superba

que tenim quasi com norma de conversa...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-1-16.