HA CALLAT LA NIT... aquarel3la xinesa

Ha callat la nit...

La lluna rodona

és com carn i esperit.

En finestró de la casa

guaita l’àvia  revella  

i mira el serral blanc

per on caminava ella...

Avui la lluna li parla.

- Ja estic estesa

Predicant xuis, xius

De quan erets nena...-.

Té memòria la nit

quan davall de la prunera

son amant tenia neguit

d’abraçar-se a ella.

Ha passat molt de temps

de son brill d’estrella.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-

INDIFERÈNCIA...DIFERÈNCIA... aquarel·la

Sorgia valenta la Indiferència

i es plantava incòlume davant

la plegaria estesa de la Diferència.

- A mi que em fa, es deia...

Collí el got d’aigua ben ple

i hi diposità el grapat de sidral

i com bullia, com bullia...!!

El temps impertèrrit consumia

temperat instant a instant

la reacció produïda en el got.

A qui li era indiferent que el got bullís ?

Sabia que al sobreeixir-se

se’n anava el seu poder injectat ?

Fins l’anxaneta sap i ben sabut

que si puja a dalt de tot

i joiós en FA o NO l’aleta,

desprès

ha de baixar a tocar a terra...

Potser si que tot puja i baixa...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27- 2- 16

............

QUE ENS DEIXIN RESPIRAR... aquarel·la xinesa

10-1-11

Abans de marxar cap dalt dels núvol

l'oncle Sebio predicava, demanava...

- A aquests brutets que ens manen

els dic ben bé a la cara...

Que si és possible - pregant i tot -

ens deixin respirar.

No era fumador l'oncle Sebio,

ni es queixava de llufes i pets...

Veia el FUM que li venia

i l'esgolava, el crucificava

no el deixaven prosperar...

El FUM, EL FUM dels altres...

Avui diria...

Qui prohibirà el FUM,

el fum dels que tenen FUMS ?

...............................

Prohibiran la gran RIQUESA

que, repartida,

no seria necessari

prohibir LA POBRESA ?

..................................

El fum és prohibit

en la POBRESA...

Del FUM s'alenta amunt

la RIQUESA.

...........................

No morirà mai el grill...

RIC...,RIC...,RIC....

ANTON.-T.E.-28-2-16

EL NIU... aquarel·la

Amb el pit ple de sospirs

i els ulls plenets de llàgrimes,

l’ocell contempla esverat

el niu que fabricà, ara destrossat,

quan li suposà ímprobe esforç i treball

i que algú no ha respectat...

Dies i dies de bec plenet

transportant rametes i fang

 i veient com es feia el seu casal

com el niu més acollidor

que pot desitjar sa existència.

Avui, quan retorna del vol matiner

comprova el lloc esmicolat

en la seva capterrera.

.Quina granera maleïda

ha fet engrunes del seu tron ?

A qui li feia nosa

el seu cant i de mosquits neteja ?

Lloc etern on ja seus avis

feren créixer la nissaga

ara veu l’indret empobrit

amb la misèria a l’ànima...

Tanta maldat pot mal nàixer

que fins li han xafat la casa?

REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-2-16

MARAGDA... aquarel·la

14 – 8 – 09

Si li preguntessin si volia ser maragda

hauria acceptat el repte deL color verd ?

Qui sap si respondria amb total recança

doneu-ho a les fulles que omplen l’univers.

Però quan captà en ella les aigües vidrioses,

els reflexes irisats, el contrallum verdós,

acceptà gràcies que amb cosides serioses

la natura culivava en esbaldrec de color.

Esboternà filets groc- verd fent-ne agulles afaiçonades,

xuclava la gerdor per espandir-la al cel en religiós crit,

en feu miracle de reunir esclats menuts formant onades,

es sentí verge,predisposada al seny del viure l'infinit.

ANTON .- T.E.- 28-2-16