A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA... FOTO ACTUSACIÓ SEVA EN rASQUERA

A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA

Escrit d’Anton Fortuño .- T.E.- 5-3-16.

......................

Vingueres a nosaltres portant l’alegria

quan la pena hirsuta teníem en el cor...

Ens deixares obrint-ne immensa i cruel pena

quan l’alegria era taula per a tots...

Han passat sis anys i ressona la destroça:

Ningú t’oblida... Parla sempre el record

i es que teu esforç pels altres no era límit

ni frontera per portar-hi sempre Pau i Amor.

Per això en recordança...

Parla de tu el vent que diu paraules

que les transporta en seu camí...

Parla de tu el sol que calenteja

la quietud i la peuada d’esperit...

Parla amb tu la orquídia blanca

i la rosa immarcescible de cristall...

Parla amb tu el perfumat silenci

d’unes flors que cultivares: teus treballs.

Parlen amb tu l’agraïment de cares netes

a les que ensenyares a estimar,

a estimar el que tu, dilecte, portaves

per donar...

Avui retornen les flors

que vares cultivar.

DUBTE... aquarel·la xinesa

Entrem en la bogeria del dubte

i ens trobem en surrealismes

que no ens expliquem.

Ey Arnblen l'intenció

la palla del gra i encara

en l’arè netejant el gra

s’hi remenen els grapissos...

Dins de la incertesa pròpia

i la remenada per veus externes,

no en sabem del nostre profit

o fracàs si no fem cas de la qüestió

i analitzem la decisió a prendre.

Dubte és ajuda, si en fen cas,

abans de equivocar l’escrúpol

que comporta el seguir caminal.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 10-2-16

ESCOLTAR AL QUE CALLA... aquarel·la

M’agrada  escoltar al que calla

que sols el gest de llavi o ulls

o galtes o cabell o mans el delata...

La mímica parla sola i parla

i es confessa en seves reaccions.

Afavorida i favorable,

addicta o contrària...

Es el joc del Jo que surt emotiu

i expressa com si estès en silenci.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E. 

SOC EL QUE SOC PER... aquarel·la

Soc el que soc i em sento res,

Em sento res per que, què soc...?

Callat dins el silenci que m’envolta

veig el florir de arbriu tendre i net,

Veig com s’estarrufa el gat  al veure

una corbata que porto a la ma

i es belluga de cap per avall...

La cisalla que talla colls ell pensa ?

La vinclo com surriac i ell s’espanta...

M’ha ensenyat les urpes i un buf sonor.

I si m’aquieto ell vindrà a mi

em perdonarà l’ensurt,

aleshores, serem amics o companys

com abans érem ?

Li diré si busca el ratolí com jo...

Ell, per terra resseguint racons,

Jo damunt la taula, per que sense ell, què soc ?

Ningú em coneixeria els que creuen saber de Mi

Oh, tants amics em reconeixen com a tal per ... !!!

Potser al trobar-me em bufarien com el meu gat

quan ensenyo la corbata que cada dia penjo...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-2-16

SENTIMENT... RAÓ... aquarel·la

Tanca els ulls i mira’t endins...

Veuràs el sot enorme que et separa

del sentiment del de la raó neta i clara,

comprendràs l’embull que suposa

no captar ni percebre... sols raonar...

Devem equilibrar la balança

i que el pes de l’un no esgarri l’altre plat.

Equilibrem la passa... 

Que un peu corri i l’altre s’aturi...?

Que no ens circuli per la clepsa disbarats.

Sabem que les dos mans juntes

les necessitem per pregar,

Però també per ajudar-se...

Equilibrem la balança

que ens farà molt de be

allunyarà el mal.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 21-2-16