dimecres, 25 de maig del 2016

RECORDANT VELLS ESCRITS... aquarel·la


2011-07-01
1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes
el camí que un jorn emprengueres.
Mut i sord al moviment que et salvi
ajups el ser en el teu JO  intern.
Com baldufa parada – peus immòbils -,
dorms el calvari d’una soledat impia.
Què et fa el sondroll que transita pla
si és el teu silenci que sempre t’estossega ?
Amagat  dins el callar ni penses en res...
Així, el temps no transita en ton dormir.
Quimera de senders de futur anorreats.
Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca
un ideal que et corprengui i no anul·li
una esperança de desig de batec millor.

dimarts, 24 de maig del 2016

LA CRUEL INDECISIÓ... aquarel·la xinesa


La cruel indecisió feta nostra
porta el neguit, la hectiquesa,
la soflama de no poder seguir
i no concretar moment per avançar...
Pas avant, pas enrere, pas...
Mirar a la dreta, enfront, a l’esquerra...
Quina ma movem, la dreta
per que és la dreta o l’esquerra...
I asseguts a la cadira o brancal de casa
vindran les orenetes o pardals
a fer-nos concert i ens sumarem
al que diran i que em de moure cames...?
Serem famosos per l’indecisió
i ens trauran la cera de les orelles
per que nosaltres no sabem
ni allargar el nas per olorar
tot el que a la cuina es cou
i saber d’antuvi el plat que ens espera...?
Apartem aquesta lacra...
podem triomfar o perdre
si ens apropem al nou horitzó
però som conseqüents de la voluntat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 28-2-16.

dilluns, 23 de maig del 2016

FULLA... aquarel·la


Et buscava, oh fulla malmesa pel vent,
callada en el lloc, verda de vida...
Ha arribat el teu moment
sabent prendre el vol  final...
Has marxat, això sí, poc a poc
com mosquit que vola al vent
que deixa que el portin, i contra voluntat,
t’han masegat contra el ramatge,
contra el ribàs, contra el pedrot...
Tant bé que estaves penjada
movent-te com pèndul viu
al ritme del zèfir que alenava...
Mala sort has tingut
i has perdut el timó que et sostenia
quan la tempesta ha fet ma
de teva lleugera presencia...
Quan trist és ara veure’t arraconada
contra l’espona, tu, verda encara
amb tes companyes resseques
malmeses ja podrides i sense vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E..- 5-5-16

diumenge, 22 de maig del 2016

HACKERS... aquarel·la xinesa


HACKERS: COLLITA D'ARA
El brancal de la porta el separava del carrer...
Amb ella oberta entraria el sol del matí a casa.
De jove, fa un munt d’anys, ara ho veu tot lluny, lluny,
les portes i finestres i balcons  es tancaven sols les nits.
Les portes mig entornades visiblement amb una fusta
entre les dos fulles o la balda lliure, era lliure l’entrar...
Un diu que un dia va entrar i no trobant a ningú
va seguir, cridant a l’ama, fins presentar-se a la cuina,
Vaja novetat... L’olla bullia, collí la cobertona  amb un drap...
I quan va veure la bullidor...- Ja em quedaria a dinar,
Tant que ho necessito... - va pensar millor
I collint el cullerot es va servir un botifarró...
Va tornar a tapar l’olla i cridant a la mestressa
retornava el camí tot i embolicant amb el mocador
la joia que a l’empar de mirades aniria a consolar
aquell ventre ... Ara, amb la porta tancada
ens entren.... I poden robar-nos les idees quan obrim
sense pensar-hi aquest aparatet que sap fins del nostre melic.
Posem la cobertona, el cullerot pot remenar l’olla.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-2-16

divendres, 20 de maig del 2016

TEATRE... aquarel·la


He anat al teatre, soc al teatre,
no em crec el teatre, no me’l crec,
ronda insistent la mentida volent demostrar veritats !!!
Veig que el teatre és també dins la política...
i en la vida de pràcticament tothom s’usa,,,clar, no sempre, però...
Es diu la veritat assumida i prefabricada per uns quants,
que lluiten per sobrepassar les realitats existents .
És diu mentida neta com si fos realitat inqüestionable.
Podem descobrir la hipocresia que camina segura amb tuf
de vestuari net, galtes empolsades,bigotis postissos,
barbes pentinades, tupés i perruques impecables...
La disfressa de corder i els queixals de llop, deien abans,
i,avui,les tenim davant nassos esclatant que el que ens venen
és el verisme i sols aquell deu ser la religió de tots...
He anat al teatre, soc al teatre...
A veure si el director o qui mana em dóna paper
per representar també totes les meves teories
sobre la GRAN VERITAT DEL VOT... Seré hipòcrita consensuat?
Em creuran les meves botifarres a punt de posar a l’olla ?
Aplaudiran i seguiran els meus consells del flamant teatret ?
Qui sap si fins pagaran per comprar-me idees...
Pretendre no és obtenir, ara ,... Qui no té la paradeta
de titelles, monòlegs ostentosos,lloros ensenyats ?
Fins s’escriuen llibres per culturar... Passeu per la guixeta...
En el TEATRE no hi ha res de franc... tot es paga...
Com viuria la presidència, sense calers ?...
Ai, menejar la perdiu... Cuidem l’escopeta sense balins...
Si matem aquest teatre en vindrà un altre...

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 17-2-16.