dijous, 9 de juny del 2016

INSTANT... aquarel·la


INSTANT.
Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16 

dilluns, 30 de maig del 2016

INSTANT... boli ràpit


Per assolir el nou instant
hi ha un munt de instants
que han lluitat per tal fi...
Cada pas és un esforç,
La constància i voluntat
fa que avancem
com soga en corriola
pujant el pes lligat...
Sempre deu haver-hi camí,
sender o corriol
on el peu s’impregni,
i que la ma estiri...
Instant a instant la lluita
rebat esperant el pròxim instant...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-30-5-16,


dissabte, 28 de maig del 2016

LA CORRENT DE L'AIGUA... foto

392 -- LA CORRENT DE L'AIGUA... fotoerase

ANTON.-T.E.- 28-5-16
Tots estem grimpant per els sonar dels dies, superem les dificultats,i seguim el sender de la vida buscant la felicitat... Un instant ens pot fer que aquest sentiment el tinguem viu en els moments pesats fins que arribem... Ens porta el destí a la superació de nostres flaqueses o ens quedem arramblats per sempre.
19 – 9 – 09
Quin perill? El de la corrent de l’aigua,
el del tronc rodó, llarg camí, llisquent,
el dels peus i de la ma que grapa,
del fato que l’esquena geperuda rep.
Sabràs seguir el camí, home que sofreixes
aplanat per ton destí fent de ruc.
Tot un mon damunt suportes i pateixes,
però si no t’aguantes, oli has begut.
No és el primer que passes, tens recordances
en ta vida dura, poc d’alegries i danses...
Ets tou de carn? Però d’esperit adust.
Calla i atent grapeja. Calla, no val queixa.
Dins teu el nervi hirsut, fatigat, bleixa
esperant que voluntat i sort entrin be curull

dimecres, 25 de maig del 2016

RECORDANT VELLS ESCRITS... aquarel·la


2011-07-01
1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes
el camí que un jorn emprengueres.
Mut i sord al moviment que et salvi
ajups el ser en el teu JO  intern.
Com baldufa parada – peus immòbils -,
dorms el calvari d’una soledat impia.
Què et fa el sondroll que transita pla
si és el teu silenci que sempre t’estossega ?
Amagat  dins el callar ni penses en res...
Així, el temps no transita en ton dormir.
Quimera de senders de futur anorreats.
Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca
un ideal que et corprengui i no anul·li
una esperança de desig de batec millor.

dimarts, 24 de maig del 2016

LA CRUEL INDECISIÓ... aquarel·la xinesa


La cruel indecisió feta nostra
porta el neguit, la hectiquesa,
la soflama de no poder seguir
i no concretar moment per avançar...
Pas avant, pas enrere, pas...
Mirar a la dreta, enfront, a l’esquerra...
Quina ma movem, la dreta
per que és la dreta o l’esquerra...
I asseguts a la cadira o brancal de casa
vindran les orenetes o pardals
a fer-nos concert i ens sumarem
al que diran i que em de moure cames...?
Serem famosos per l’indecisió
i ens trauran la cera de les orelles
per que nosaltres no sabem
ni allargar el nas per olorar
tot el que a la cuina es cou
i saber d’antuvi el plat que ens espera...?
Apartem aquesta lacra...
podem triomfar o perdre
si ens apropem al nou horitzó
però som conseqüents de la voluntat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 28-2-16.