LA LLUNA... aquarel·la

Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna  ben clara

amb la posta ja banyant-se

en les aigües de la nit fent-se’n ama

Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?

Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?

Quedaria el camp lliure incitant

a la serp que a la nit visita  les despenses...?

També l’or es tancaria contra el fantasma lladre

i la carn galantejaria amb la copa a la ma

Hi ha distracció plena en la vida negra...

La bondat calla i dorm la quietud del repòs

mentre entre bambolines el mal s’estén

i esgola a qui s’hi enfronta ...

La lluna sap que passa prop la prunera

quan els amants remouen el jaç de fullam ...

Sap què pensa la maldat escampada

quan ses urpes esgarrapen tota la llum...

Caminaria fins el tard ja fosc

A punt de mirar la lluna ben clara.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.

EL RUC... aquarel·la

He obert finestral i el sol el besava

com una amistat renovada cada dia

He mirat al carrer, el temps caminava,

poc a poc enlluint la sodra protegida

per  l’heura abraçada fins el barandat

El sospir del sol en clepsidra es tornava

i el ruc s’atansava al treball diari .

Anava consirós a la feina la bestia,

sabia d’antuvi el seu treball a fer

i sense ganes i a pas feixuc maleïa

la sènia vella on ell feia rodones

xafant el seu pixum i femta com tou panal.

Per què cada dia sorgia el sol?

Voldria tornar-se heura i aferrar-se

quiet a la rècula de catúfols, bes etern,

que com heura creixia des del fons del pou.

Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats

per que no és maregés de tant ballar el vals

i ni el sol que manava del seu treball

no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.

Es sentia molt desgraciat en seva feina,

sempre igual ...El ramal el privava d’independència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.

LA IDEA... aquarel·la

Quan el cap sembla que reposa

i la clepsa pensa...

Per quin camí seguirà la idea,

 paraula veu, paraula escrita.. ?

En l’insondable lloc de la nuvolada

la pluja espera el moment precís

i surt a la vida i esclata.

Oh, idea, que m’acompanyes,

que em jures fidelitat.

En tu tinc posada confiança

que com vertader amic

mai falla...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 12-6-16

SILENCIS... aquarel·la

Poden haver-hi silencis

que segresten la parla

i en la quietud vencin

fent estralls de la veu

que no té vent per manifestar-se.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.

INSTANT... aquarel·la

INSTANT.

Refregant els instants

netejo les relliscades,,,

El camínal sense vorals

era perillós

i les pauses es succeïen

en l’andar.

Callada la veu

intentava atenció

i l’instant net

avançava a l’encontre

d’altre moment.

Sonava l’hora

en el vell campanar

que no es cansava

de comptar temps.

Escrupolós

seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16