MAI... aquarel·la

-MAI - es deia – acotaré el cap...

I al instant s’encorbava davall l’aixeta

Per rentar-se la cabellera i cara...

Tenim el dir exclamatori

a flor de pell i ens traeix.

Clar, aquest MAI, no és rentar-se.

Vol millor dir NO RENDIR-SE...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-6-16

ELS PEUS... aquarel·la

Han despertat els peus...

De quietud  a morma  han volat.

Com relluència de llum

han esverat el pas...

Abans la calma els tenia segrestats,

ara eren ventijol que cull fulla

i la embolica en seu viure

i la mou a seu arbitri...

Ben just tocaven terra, botaven.

Portaven alegria a son mirar

que desplaçava la visió

i contemplaven el no vist.

Contents,  corejaven, 

volien descobrir i descobrir

aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

PETONS... AQUAREL·LA

Es tornava estalviador.

No donaria més petons

per que si se li acabaven

com ho faria

el dia d’un compromís ?

Be que estalviava el diner

per no quedar-se sense...

I es sentia intel·ligent.

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 20-6-16

SOMRIU... SOM RIU... escorrialles

- Somriu...!!

- Som  riu ?

- Què dius.

- Que som riu.

. Aclareix-te Somriu o som riu.-

- Dic que somriu el riu.

................

-S’enyora  la senyora ?

- L’enyor ve del seny or...

- Que enyora l’or que el seny li do

O enyora el seny que l’or li do...

-Si senyor...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- 18-6-16

QUI MANA,,, QUI OBEEIX... aquarel·la

QUI MANA... QUI OBEIEX ?

En el gran, potent, greu crit

no és sols la veu que esclatava

tot l’engendra es feia seu l’instant...

Mirar el cel i la mar amb seu color

i escoltar el borrombori que es porten,

prèdica consistent en unir ses personalitats...

Per ells seriem regits junt amb la terra

I la claror i calor de la llum que tot ho aviva

i no trobaria discòrdia de desafecció

Quatre poders que separats o junts

per que, conscients,  branques senyores,

ens daven el viure que teníem

Terra, aigua, aire...foc regnaven  impertèrrits...,

Desprès

quants sers és sumen al crit de vida?

I sabem on anem, que volem?

Les  proclames ens manen ...

La pedra a la ma o a la fona,

llençada,sabem on caurà ?

Poca tria podem augurar...

De genolls, plantats o asseguts

ens espera la vara que disposa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-6-16.