LA LLUM... aquarel·la

Del cansament de la nit,

enclofada en el seu viure fosc,

desperta la llum en l’horitzó

ara escampant ses prebendes.

N’hi ha que rebran la llum primera

com rovell d’ou esclafat de groc

que inunda i marca quant toca...

Rere l’ombra del muntanyot

no hi arribarà l’alegria

i es fondrà la lluïssor del color.

La fosca també pot viure

com ombra perseguida...

En mig del prat veureu l’arbre

que s’engull els reflexes

i deixa caure sa figura

com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

OBRIM... aquarel·la

Obrim el prec insistent

a les fulles que miren la serra...

Gronxem-nos en les paraules del vent,

busquem el lloc on acoblar

el sol que ens farà de resistent abric.

Seguim la serralada que talla

Com xerrac l’horitzó que busquem

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 25-6-16

..................

MAI... aquarel·la

-MAI - es deia – acotaré el cap...

I al instant s’encorbava davall l’aixeta

Per rentar-se la cabellera i cara...

Tenim el dir exclamatori

a flor de pell i ens traeix.

Clar, aquest MAI, no és rentar-se.

Vol millor dir NO RENDIR-SE...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-6-16

ELS PEUS... aquarel·la

Han despertat els peus...

De quietud  a morma  han volat.

Com relluència de llum

han esverat el pas...

Abans la calma els tenia segrestats,

ara eren ventijol que cull fulla

i la embolica en seu viure

i la mou a seu arbitri...

Ben just tocaven terra, botaven.

Portaven alegria a son mirar

que desplaçava la visió

i contemplaven el no vist.

Contents,  corejaven, 

volien descobrir i descobrir

aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

PETONS... AQUAREL·LA

Es tornava estalviador.

No donaria més petons

per que si se li acabaven

com ho faria

el dia d’un compromís ?

Be que estalviava el diner

per no quedar-se sense...

I es sentia intel·ligent.

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 20-6-16