dissabte, 2 de juliol del 2016

EN LA PLATJA... aquarel·la


En la platja
l’ona arriba a besar peus
que marquen fita en la sorra...
Les paraules han marxat
i parlen amb el pinar
que guaiten  sàtir des de la muntanya...
Fins dalt arriben els efluvis
de la pell que es cou
ben tapats de drap pits i engonal.
Les corbes en la sorra
son serpents en moviment
que exclamen una sexualitat
somorta i compartida
sense enlairar-se ni incitar passions
en el conjuri ofert a mirades...
Des del muntanyot
la pinassa vol despullar-se
de ramatge
per amorosir a l’alzinar
que floreix al contemplar
l’espectacle que ofereix la sorra.
Excitada  sa hectiquesa,
allí, la paraula del desig brolla...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.

divendres, 1 de juliol del 2016

VIURE... aquarel·la


Viure..
Et regalo l’instant...
 Allà al lluny
es besen la mar i el cel.
És l’instant de la llum.
Des del rocatge
llençat  al líquid  blau...
Quanta espuma has generat?
T’imagino roser
de rosa pura blanca
que es bateja de color
groc, blau, roig...
Viure...
Et regalo l’instant.
El teu perfum
surt del roser
i s’inunda l’horitzó,
rocatge, cel i mar...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-30-6-16

dijous, 30 de juny del 2016

NO VOLDRIA... aquarel·la


No voldria entrar en sacrilegi
en mig d’aquesta sacralitat vivent
que se’ns en riu posant estesa nuvolada
que ens escossella ( fer clot ) per arrancar-ne el cep
La lluita dels finestrals per xuclar lluminària,
fent-se-la seva com si sols per ell hagués nascut
em remou per dins la noble i tendra innocència
que al nàixer, dignitat i tradicions em van parir 
Volen que renunciem d’identitats que del terral 
marcaren a cisell en pedra que en cor esdevingué
i ens vigilen les peuades canviant-les per desoris
que poden comprometre nostre ser d’ideari excels.
Que ens deixin a nostre aire en plans i muntanyes
que no portin talps per remenar pas nostres bens.
Ja hem pagat prou sa neciesa i estultícia,
sols falta que ens esclavitzin com en enclusa el martell?
Que ens deixin camí obert a nostres neguits i deliris
que pals a les rodes els retirin per sempre més.
En tot cas sols demanem el que governaren nostres ancestres
Que no s’ofeguin volent-nos esclaus seus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-6-16.

dimarts, 28 de juny del 2016

LA LLUM... aquarel·la


Del cansament de la nit,
enclofada en el seu viure fosc,
desperta la llum en l’horitzó
ara escampant ses prebendes.
N’hi ha que rebran la llum primera
com rovell d’ou esclafat de groc
que inunda i marca quant toca...
Rere l’ombra del muntanyot
no hi arribarà l’alegria
i es fondrà la lluïssor del color.
La fosca també pot viure
com ombra perseguida...
En mig del prat veureu l’arbre
que s’engull els reflexes
i deixa caure sa figura
com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

dissabte, 25 de juny del 2016

OBRIM... aquarel·la


Obrim el prec insistent
a les fulles que miren la serra...
Gronxem-nos en les paraules del vent,
busquem el lloc on acoblar
el sol que ens farà de resistent abric.
Seguim la serralada que talla
Com xerrac l’horitzó que busquem
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 25-6-16

..................

dijous, 23 de juny del 2016

MAI... aquarel·la


-MAI - es deia – acotaré el cap...
I al instant s’encorbava davall l’aixeta
Per rentar-se la cabellera i cara...
Tenim el dir exclamatori
a flor de pell i ens traeix.
Clar, aquest MAI, no és rentar-se.
Vol millor dir NO RENDIR-SE...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-6-16

dimecres, 22 de juny del 2016

ELS PEUS... aquarel·la


Han despertat els peus...
De quietud  a morma  han volat.
Com relluència de llum
han esverat el pas...
Abans la calma els tenia segrestats,
ara eren ventijol que cull fulla
i la embolica en seu viure
i la mou a seu arbitri...
Ben just tocaven terra, botaven.
Portaven alegria a son mirar
que desplaçava la visió
i contemplaven el no vist.
Contents,  corejaven, 
volien descobrir i descobrir
aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

dimarts, 21 de juny del 2016

PETONS... AQUAREL·LA


Es tornava estalviador.
No donaria més petons
per que si se li acabaven
com ho faria
el dia d’un compromís ?
Be que estalviava el diner
per no quedar-se sense...
I es sentia intel·ligent.

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 20-6-16

dissabte, 18 de juny del 2016

SOMRIU... SOM RIU... escorrialles


- Somriu...!!
- Som  riu ?
- Què dius.
- Que som riu.
. Aclareix-te Somriu o som riu.-
- Dic que somriu el riu.
................
-S’enyora  la senyora ?
- L’enyor ve del seny or...
- Que enyora l’or que el seny li do
O enyora el seny que l’or li do...
-Si senyor...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- 18-6-16

divendres, 17 de juny del 2016

QUI MANA,,, QUI OBEEIX... aquarel·la

QUI MANA... QUI OBEIEX ?
En el gran, potent, greu crit
no és sols la veu que esclatava
tot l’engendra es feia seu l’instant...
Mirar el cel i la mar amb seu color
i escoltar el borrombori que es porten,
prèdica consistent en unir ses personalitats...
Per ells seriem regits junt amb la terra
I la claror i calor de la llum que tot ho aviva
i no trobaria discòrdia de desafecció
Quatre poders que separats o junts
per que, conscients,  branques senyores,
ens daven el viure que teníem
Terra, aigua, aire...foc regnaven  impertèrrits...,
Desprès
quants sers és sumen al crit de vida?
I sabem on anem, que volem?
Les  proclames ens manen ...
La pedra a la ma o a la fona,
llençada,sabem on caurà ?
Poca tria podem augurar...
De genolls, plantats o asseguts
ens espera la vara que disposa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-6-16.