dijous, 7 de juliol del 2016

LA RAMA... aquarel·la


Allà al lluny com braç,em crida la rama florida.
Vol que la miri, que suqui en el ventall del aura
les paraules dites en el lloc quan esporgava,
quan queien les branques sobrants i quedà ella.
Ara em vol a l’abast. Que xucli sa mirada tendra.
L’agraïment el dóna en l’esperança del verd
en les rodones roges, fruit ofert a ma digna.
Avui encara és florida la rama que engendra
el fruit que l’arbre ens regala per nostre gust...
És lluny encara el dia de la eclosió total,
però ella ja pensa, tot florir, que es deu al benefactor
que no va prémer tisora i la tallava  per sempre més.
Ella,ara, posa en el llavi de pètals la paraula que honora
donant satisfacció plena a qui la feu princesa.
          DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-2-7-16..

dimecres, 6 de juliol del 2016

DE LES ONES... aquarel·la


Escoltaré el crit de l’ona que arriba
que es desfà amable lluint seus pètals...
Sa companya la persegueix i no l’assoleix
per pujar-li a l’esquena com ruc a punt de córrer.
Quanta disbauxa en l’onatge que es trenca, s’escruix
abans de subornar a sa germana  en coit libidinós
refregant-se i esperant l’abraçada  que s’allunya...
Com deuen patir. Quant neguit buscant frissor.
Quin deliri d’impotència. Per que no espera...?
El fred del desencís s’escuma proper al desvari
i per més córrer el premi no té medalla al coll
ni s’abelleixen galtes, pits i engonal satisfets !!!
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.

dimarts, 5 de juliol del 2016

CAMINARIA...aquarel·la


Caminaria fins el tard ja fosc
a punt de mirar la lluna  ben clara.
L’arbriu ensenyava ses urpes
nues de fullam arreplegant ganivets a l’aire
que al claror de la lluna feien de reixat
com filferros lliures i relligant-se...
Quina guerra !!Es podien trobar soldats armats
a punt de lluita contra impensats animalons...
Allí, però tenien seu castell de merlets atesos
per formigues que corrien pel brancall,
escarabats que posaven punts negres,
abelles i vespes guardant seus llocs
com guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.
Ben guardat tot l’entramat fins l’aire
demanava permís de pas en indret tant ben guardat.
En qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi
el guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 4-7-16

diumenge, 3 de juliol del 2016

NO RESSUSCITARÉ... aquarel·la


No ressuscitaré paraules
que incomodin els meus llavis.
ni conservaré paranys
que ennueguin l’història feta parla...
Jauré a la sorra escoltant l’ona
i la salabró conservarà el deix
d’aquells moments d’estès somni
allí, on les peuades marcades
les besava el fluix i reflux de l’ona...
Eren llavis que com abelles
posaven el seu nèctar a la sorra,
eren temps de glòria del meu segle
quan els neguits fugien esperitats
i la calma dormia amb el so de l’onatge.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.

dissabte, 2 de juliol del 2016

EN LA PLATJA... aquarel·la


En la platja
l’ona arriba a besar peus
que marquen fita en la sorra...
Les paraules han marxat
i parlen amb el pinar
que guaiten  sàtir des de la muntanya...
Fins dalt arriben els efluvis
de la pell que es cou
ben tapats de drap pits i engonal.
Les corbes en la sorra
son serpents en moviment
que exclamen una sexualitat
somorta i compartida
sense enlairar-se ni incitar passions
en el conjuri ofert a mirades...
Des del muntanyot
la pinassa vol despullar-se
de ramatge
per amorosir a l’alzinar
que floreix al contemplar
l’espectacle que ofereix la sorra.
Excitada  sa hectiquesa,
allí, la paraula del desig brolla...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.