diumenge, 10 de juliol del 2016

PLORAR O RIURE... aquarel·la


En el plor i en el riure, dos manifestacions
que se’ns donen a pleret i es barallen entre elles
per ser-hi amb cura i urgència a tapar forat
de la pena o de l’alegria son constants en son fer...
La pena  ens gavella i el plor ens rebel·la el ser,
el sotmet i l’arrastra al seu voler i ni amb enuig calla...
El peuar per l’alegria ens porta el riure... beneficiós.
I el canvi és de llibre... El riure ens dona la llibertat ?
Seriosament així ho sento, però hi si posem l’humor?
- Em fas pena, em fas plorar, qui riurà l’últim... ?
Se’ns en riuen, ja ploraran, aquest no riurà més ?
I tergiversem i entrem en altres paràmetres...
I amb la clau del pessimisme o del optimisme
obrim la riota on hi caben llàgrimes en diversitat
i ja no és aquell plor o aquell riure que corprèn.
Som feliços si ens en riem del plor i del riure ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-7-16.

dissabte, 9 de juliol del 2016

MIRA'M... aquarel·la


Mira’m
com escampa el sol de llum
que inunda l’horitzó
i es complau en el frec
pentinant arreu el color...
 Mira’m
com en la fosca de la nit
les estrelles son petons
que esclaten quan un les mira
desvestint el clarobscur.
DE REBAIXES 16. ANTON.- T.E.- 3-7-16.

EL GRONXADOR... aquarel·la


De menut pujava amb gust al gronxador
Dues cordes tibants i de seient una fusta
i el balandreig endavant i enrere
i quan t’empenyien de fort fins l’alè faltava
i quelcom de por de sortir sense paracaigudes...
M’he fet gran i a meva edat el gronxador no el tinc...
Com dic, no el tinc ? Ara si que juguen amb mi.
i em sembla que no he baixat mai
de les dos cordes i de la fusta i del avant i enrere...
Ens premen  arreu o almenys  m’ho sembla
i no sé ja si soc enrere o endavant
Tot sembla que canvia per bé
i de cop el gronxador ha variat
i ens trobem enrere amb els peus frenant
abans que l’alè falti i ens estenallem de veritat
o per que no sigui més encara el tirar enrere...
I de menut com hi gaudia i vosaltres... ?
Això de fer-se gran... no prova...
Quin engany el gronxador, ara ho veig.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-8-7-16

divendres, 8 de juliol del 2016

SECRET... aquarel·la


Secret... !!!On és el secret?
On viu si no es manifesta?
Quan tindrà raons per obrir flama?
Emmudit com si no existís.. !!.
Fins que no perd s’ha identitat,
sa puresa, sa veritat de ser
no el coneixem i quan es delata
desapareix en el dir, en la sorpresa,
en el no m’ho pensava que existís ...
Secret... !!! En caixeta ben tancada,
que no et pesqui la paraula,
que t’esgarra teva vida per sempre...
Val dir: Jo tinc un secret ?
Quin neguit per saber-lo qui ens escolta !!!


DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.-E.- 7-7-16

dijous, 7 de juliol del 2016

LA RAMA... aquarel·la


Allà al lluny com braç,em crida la rama florida.
Vol que la miri, que suqui en el ventall del aura
les paraules dites en el lloc quan esporgava,
quan queien les branques sobrants i quedà ella.
Ara em vol a l’abast. Que xucli sa mirada tendra.
L’agraïment el dóna en l’esperança del verd
en les rodones roges, fruit ofert a ma digna.
Avui encara és florida la rama que engendra
el fruit que l’arbre ens regala per nostre gust...
És lluny encara el dia de la eclosió total,
però ella ja pensa, tot florir, que es deu al benefactor
que no va prémer tisora i la tallava  per sempre més.
Ella,ara, posa en el llavi de pètals la paraula que honora
donant satisfacció plena a qui la feu princesa.
          DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-2-7-16..