PERDRE... aquarel·la

Perdre.. !!

Perdràs l’enteniment...!!

-li deien molt seriosament –

Per guanyar s’havia llençat a perdre’s

Ell, avant com si guanyés

i ja les mans li quedaven

dins dels magotxos

i el cap tapat dins la gorra...

Havia anat de gorra

i ara deuria pagar...

Quin desastre !!

Perdre... !!

Sempre rodonet,

ara escanyolit...

Fins li ballaven peus

dins les sabates...

Un dia seria RES

desprès vindria el ser un NO RES...

Com ho pararia ?

Si vingués un corrupte

i li donés les sobres...

Encara que fos sense sobre...

Es faria partidari d’algun partit

qui sap si trobava

un bon PARTIT...i si és casava

amb alguna duquessa o per aquí...

El tindrien per monàrquic...!!

Quants en vivien...

Ja ho tenia,

no perdria la confiança

i així quelcom li quedava.

Mira, noi, ja es creia ric

ell que era tant confiat...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 11-7-16

GUANYAR... aquarel·la

Guanyar... !!

Si no hi és, el munt s’abaixa...

Guanyar ...!!

És com pujar la muntanya...

Ho devem a l’esforç,

ho devem a la clama

de que no ens deixem superar...

Sempre prement el puny

que no s’escapi l’aigua...

Guanyar...!!!

I em miro la butxaca.

Me la buiden entre tots

i em posen a sa balança...

Tu guanyes molt

passa per guixeta i paga.

I em quedo a mig camí

perdent pes i amb més gana.

Guanyar, guanyar...!!!

Sempre el pessetot em falta.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-7-16

PLORAR O RIURE... aquarel·la

En el plor i en el riure, dos manifestacions

que se’ns donen a pleret i es barallen entre elles

per ser-hi amb cura i urgència a tapar forat

de la pena o de l’alegria son constants en son fer...

La pena  ens gavella i el plor ens rebel·la el ser,

el sotmet i l’arrastra al seu voler i ni amb enuig calla...

El peuar per l’alegria ens porta el riure... beneficiós.

I el canvi és de llibre... El riure ens dona la llibertat ?

Seriosament així ho sento, però hi si posem l’humor?

- Em fas pena, em fas plorar, qui riurà l’últim... ?

Se’ns en riuen, ja ploraran, aquest no riurà més ?

I tergiversem i entrem en altres paràmetres...

I amb la clau del pessimisme o del optimisme

obrim la riota on hi caben llàgrimes en diversitat

i ja no és aquell plor o aquell riure que corprèn.

Som feliços si ens en riem del plor i del riure ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-7-16.

MIRA'M... aquarel·la

Mira’m

com escampa el sol de llum

que inunda l’horitzó

i es complau en el frec

pentinant arreu el color...

 Mira’m

com en la fosca de la nit

les estrelles son petons

que esclaten quan un les mira

desvestint el clarobscur.

DE REBAIXES 16. ANTON.- T.E.- 3-7-16.

EL GRONXADOR... aquarel·la

De menut pujava amb gust al gronxador

Dues cordes tibants i de seient una fusta

i el balandreig endavant i enrere

i quan t’empenyien de fort fins l’alè faltava

i quelcom de por de sortir sense paracaigudes...

M’he fet gran i a meva edat el gronxador no el tinc...

Com dic, no el tinc ? Ara si que juguen amb mi.

i em sembla que no he baixat mai

de les dos cordes i de la fusta i del avant i enrere...

Ens premen  arreu o almenys  m’ho sembla

i no sé ja si soc enrere o endavant

Tot sembla que canvia per bé

i de cop el gronxador ha variat

i ens trobem enrere amb els peus frenant

abans que l’alè falti i ens estenallem de veritat

o per que no sigui més encara el tirar enrere...

I de menut com hi gaudia i vosaltres... ?

Això de fer-se gran... no prova...

Quin engany el gronxador, ara ho veig.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-8-7-16