Creuava mans.
Favor demanes avui ?
Tens paciència.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-8-16
divendres, 12 d’agost del 2016
NOM´ES... AQUAREL·LA
Només veia peus,
si mirava al terra.
Només veia caps
si mirava al cel.
Només veia cossos
estesos a la sorra.
Només veia caminants
que no saben on van.
Només sentia crits
de queixa de qui li violaven
els seus drets basics
arrabassant-li seves conquestes.
Cridava als peus i caps
que l’ajudessin...
Quants en seguien a la sorra
o caminant sense nord.
Tots, ara, callats sense queixa...!!
Segur que sabien on son ?
Només cal rossegons
o messigons de pa
com es dóna a la colomada
per satisfer i fer callar...
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16
dijous, 11 d’agost del 2016
L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la
L’AMISTAT DELS OCELLS...
...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
construcció beneïda de temps de l’antigor
resistien parets d’argamassa encara vents i pluges
i solanades crues com masia que fou imperial...
Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,
tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...
Pardals on en els forats hi feien vida,
orenetes en capterreres i en armat bigam,
i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa
reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,
pit roig i pastorella .fumada i territ,
i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau
i pels voltants del casal havien fet residència
per unir-se tots en afrau de la amistat.
S’havien conjurat tota l’espècie
per tal de reunir-se ben agermanats
Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...
Ajudant el petit al gran escarant-li les puces
avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...
Les poderoses lluitarien contra serps
i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous
que minvava la criança robant de la niuada benestar.
Havien trobat la gran entesa per no perir
en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...
Que durés pels segles la gran entesa
allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.
Quina joia veure el vellot casalici
allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16.
dimarts, 9 d’agost del 2016
PEDRUSCALL... aquarel·la
Pedruscall que ara rodola...
Remuga el vent arranant camí
refregant pols i còdol, pedra menuda,
vent que escombra tot aquell neguit...
Sender que em portes la vida,
sender que segueixo, és el que tinc...
Esperaré veure la lluna com lluerna
que estengui llum calmosa en la nit.
Que no calli paraula visible de joia,
que aplani el temps desprès de la ventada
i que reneixi l’instant, el moment feliç.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-8-16
dimecres, 3 d’agost del 2016
LA POMA... aquarel·la
La poma és viva, relluent ,
encara que hagi caigut de l'arbre.
En el sondroll no s’ha mal més.
Apercebut l’arbriu
havia posat coixí de fulles
per que no és fes mal..
Les joies s’han de cuidar !!.
Ulls picardiosos se la miren
recordant el primer pecat...
Poma rodona, pit a l’aire,
esvelta , somnis d’adolescents...
El sol se la mira
com llueix en seva finor
i com l’escarn d’ella, retornant-li
el bes de llum que li dóna
l’incita en seva glòria de poderós!!!
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16
Subscriure's a:
Missatges (Atom)