dilluns, 15 d’agost del 2016

PAQUES DE PALLA... aquarel·la


Les paques rodones
que engabiaven la palla
se’n anaren a ballar
per la parada
en divertiment propi
Ocells i nuvolada
miraven l’espectacle
i les roselles segades
confoses amb el blat
no es despullaren
ensenyaren seus vestits
plens de sang
que amb l’or es barrejaven...
Naixia la bandera ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-15-8-16.


diumenge, 14 d’agost del 2016

LI POSAREN... aquarel·la



Cada instant compta,
cada paraula ensenya
l'acte de fer per ser
en lluita per perviure...
Per que res es perdi
i tot segueixi el seu fi
seguim unint, captivant,
cultivant, embellint,
alegrant amb la paraula
nostres sentiments interns
obrint al vent les proclames.
Algú escoltarà i voldrà
comprendre nostres desitjos
de pau, amor, concòrdia...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-8-16




divendres, 12 d’agost del 2016

FAVOR... aquarel·la


Creuava mans.
Favor demanes avui ?
Tens paciència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-8-16

NOM´ES... AQUAREL·LA

foto de Antonio Fortuño Sas.

Només veia peus,
si mirava al terra.

Només veia caps

si mirava al cel.

Només veia cossos
estesos a la sorra.
Només veia caminants
que no saben on van.
Només sentia crits 
de queixa de qui li violaven
els seus drets basics
arrabassant-li seves conquestes.
Cridava als peus i caps
que l’ajudessin...
Quants en seguien a la sorra
o caminant sense nord.
Tots, ara, callats sense queixa...!!
Segur que sabien on son ?
Només cal rossegons 
o messigons de pa 
com es dóna a la colomada
per satisfer i fer callar...
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16

dijous, 11 d’agost del 2016

L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la


L’AMISTAT DELS OCELLS...
...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
construcció beneïda de temps de l’antigor
resistien parets d’argamassa encara vents i pluges
i solanades crues com masia que fou imperial...
Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,
tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...
Pardals on en els forats hi feien vida,
orenetes en capterreres  i en armat bigam,
i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa
reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,
pit roig i pastorella .fumada i territ,
i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau
i pels voltants del casal havien fet residència
per unir-se tots en afrau de la amistat.
S’havien conjurat tota l’espècie
per tal de reunir-se ben agermanats
Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...
Ajudant el petit al gran escarant-li les puces
 avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...
Les poderoses lluitarien contra serps
i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous
que minvava la criança robant de la niuada benestar.
Havien trobat la gran entesa per no perir
en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...
Que durés pels segles la gran entesa
allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.
Quina joia veure el vellot casalici
allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16.