diumenge, 18 de setembre del 2016

BRUT DORMIA EN EL TOLL... aquarel·la



23.- 7-9-12
Entre els escrits que estic repassant i agrupant he trobat aquest del any 93. No sé si és moment , però ho veig tot tant brut que crec que no desdiu al refuig que tenim per tat fato que ens posen donant-nos la culpa de tot. Uns lideratges que em fan pena... i no em miro les seves butxaques, déu me'n guard. Anton.            
10--
Brut dormia en el toll
i es despertà.
Somrigué, doncs, era viu,
però enllotassat.
Es tragué la camisa
i l’alçà.
Ennierats dins del toll, molts digueren:
- Mireu la bandera, allà.-
S’aproparen dotzenes...
Ell poruc,: - Em mataran -.
Li alçaren el braç de la camisa...
El feien abanderat?
Ell no s’ho creia.
Començà a parlar.
La gent embadalida
- Que be que ho fa!!-
Ell, astut, picardiós
se’n aprofità...
Un calze - orinal- que per allí
trencat rondava, l’alçà.
Tots volgueren beure
- del pixum - per ells ,vi blanc.
De bandera, paraula i calze
quants es varen emborratxar.
Dins de la borratxera
tots volien ser-ne abanderats,
llençaven crits envejosos
com si taràntula els hagués picat.
Llavors, collí espasa
per seguir sent abanderat.
Segà caps amb cordura
fins de genolls fer-los trincar.
Els donà paperetes de vot
i l’urna al seu davant.
Qui gosaria negar-se?
- Sigues nostre abanderat.
            ----     -----       -----
Duem la camisa bruta?
Tots la podem alçar,
i, seguirà la història
Ens faran abanderats?
Aleshores serem els pròcers

dels nostres femerals

dijous, 15 de setembre del 2016

ENDREÇAR LA PAU... aquarel·la



64.- 19-12-12
INVERSIONS
Endreçaré la Pau
que assoleixo fent la guerra.
Em veig útil dins la inutilitat,
també inútil dins la utilitat normalitzada.
En el degotall de la fosca on em trobo,
no obiro i la claror no aconsegueix
trencar la persiana de les idees...
Sord al temps, acullo el meu crit intern
que em recorre la sang sense brullar
i aquesta Pau feble la conservo neta
amb lleixiu càustic de plor
 però sense morrió de gos que bordi...
La tinc amb llevat que fermenti
i tapada amb vànova calenta d'estima
i que esclati en PA per a tots.
La U de la llesca ben tallada per a tothom
que porti com a pa... la PA U  a tot regne.
DE REBAIXES 12.- ANTON.-T.E.- 15-9-16

,,,,,,,,,,,,,,,,,,

dimecres, 31 d’agost del 2016

FLOR...boli ràpit

foto de Antonio Fortuño Sas.




















cinc pètals, cinc dits, cinc idees...Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria? Que s'esbarra per afavorir ... anton.

dijous, 18 d’agost del 2016

NO EM QUEDO SOLS... aquarel·la xinesa


No em quedo sols amb el teu record
que avui ja no és presència directa
- el temps canvia les ubicacions volem o no -
si no amb les virtuts que atresores
que demostres actives en tot lloc
i l’esperit nou que empeltes
fen-te persona que aspira a tot...
Demà rossegaré el pa dur
que ahir tallàvem junts
i profit ens feia,
que portava l’alegria
del conveni d’estar-ne junts.
Ara tu has de dar el pas cap la muntanya
on has de salvar pedruscall i pedram
per fer-ne gloriosament el cim.
Tes facultats es posen a prova,
l’esperit sap que jugues amb teu destí
i assolir el més alt sols té el problema
de voluntat i constància en seguir.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16

dimecres, 17 d’agost del 2016

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa



I en l’horitzó s’obria la llum...
La nuvolada estesa xuclava color.
El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.
Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.
Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.
La mirada tenia el seu mirall esvelt.
Tu et feres sirena i et llençares al toll
i les gotes de teva alegria
s’espargiren com llum
i la nuvolada feta coixí
baixà a veure’t feta espuma.
Aquell capvespre de sol a la posta
ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16