diumenge, 13 de novembre del 2016

I ENTRANT EN EL TEMPLE... aquarel·la


I entrant en el temple 
es sentí transportat.
Aquelles voltes eren nuvolada
on el miracle de la distància
levitava el cos..
L’esperit pujava al bromall...
El cos es sostenia bellugadís
i la voluntat accedia
el camí de les voltes...
Transportat a altre espai
els finestrals s’obrien
donant un ventijol lluminós
que emborratxava de coloraina.
Vivia instants de majestuositat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-11-16

ESCANYOLIT QUEDAVA... boli ràpit


Escanyolit quedava l'arbret
mentre ses companys de boscana
creixien erèctils, plançons al aire,
posant orella, ulls i veu a dalt al seu futur. 
Ell, tímid, callat, potser incomprès,

va omplir soca i ramatge curt
sense enveja ni supèrbia d’altures...
Va venir la tempesta crua
i va arrasar els caps alts i tendres.
Fulles i ramatge destrossats
sols aptes pel foc, jovent dessalat...
I allí enmig dels plors intemperats
es veia robust l’abret tímid i callat...
Ara sí que feia tossa
al costat dels abatuts pollancs
que pujaren un dia somniant
a obirar el futur del seu cel.
DE REBAIXES 13.- 12-11-13.- ANTON.


.

dimarts, 1 de novembre del 2016

VALENTS... aquarel·la


48.- 4-7-14
Quan sentim la campana
del podem ser valents
ens mentim a nosaltres mateixos.
Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.
Ser valent és una necessitat
que se’ns presenta, ens acoltella
i no ens deixa recular.
doncs, està en joc la pervivència,
i, aleshores, sí, som VALENTS.
Tenim allí el problema a resoldre
I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.
Si no ho som per que ens acull la por
i no reaccionem...,
ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.
- Sigues valent.- em deien.
- Sí, la meva necessitat imperiosa,
Ineludible, intransferible...
Davant teu el pou insondable,
Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-11-14

divendres, 21 d’octubre del 2016

CAMINAR ENDINS NOSTRE... boli ràpit pintat


3-5-13
Caminar endins nostre...
Arribar al dintre
per preguntar-te...:
On soc, que hi faig aquí,

per què camino... on vaig

per què fujo de mi... 
i em faig un altre
per què em rebutjo,
per què molts Jos em manen,
on és el vertader JO meu ?


Queda feixuc caminar endins...
fins a on he d'anar de l'intern...?
DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.-  20- 9-13

divendres, 14 d’octubre del 2016

SOC COM RODA... aquarel·la


29.- 17 – 8 – 11
Soc com roda que gira
amb pes, però impertorbable,
amb defectes o no...
I té la saviesa
d’agabellar-se
en disbauxa o virtuts.
Roda que roda...
Excelsa, elevada dalt,
gelosa de son zel...
Fastigosa, ruda baix,
trepig enfangat de terra.
Inqüestionable avança
en el mirall operant

de les pròpies flaqueses
Font que no calla ni dejuna
que sempre el doll raja.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.-14-9-16 .