dijous, 1 de desembre del 2016

PERSEGUIA LA PAPALLONETA... aquarel·la


Perseguia la papalloneta,
Primer amb la mirada...
Un delit de collir-la i fer-li petons...
No li feia engrony i la perseguí...
Un gest menut seguia el seu vol
fins que en un instant la tenia a la ma,
però lliure. Volia la seva consciència...
Que fos ella que aplaqués ses ales...
Quieta... Aquell moment més llarg
sotmesa sense pressió era seva...
Com sabia l’insecte que era lliure ?
Poc temps i emprengué el vol.
Passava per sa mirada sotmesa i lliure
com tots voluntàriament voldríem.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

dimarts, 29 de novembre del 2016

EL PINZELL REPASSA... aquarel·la


El pinzell repassa el seu neguit...
Neteja la brutícia acumulada
amb l’escombra de la realitat.
Es sent artífex de molts afers
que implantats en el paper
no li agraden ni molt ni poc...
Vol estripar la seva obra
que li costà dies i dies de delit.
Però si ho destrueix, quin buit !!
Com omple de nou de vi ranci
si al tirar-lo al foc s’ha cremat
i no en queda borrim, 
sols flam, fum, cendra...?
Per què destruïm el que em fet?
Què haurem deixat penjat 
per sempre que recordi a tots
nostre pas per les dificultats ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-27-11-16

dilluns, 28 de novembre del 2016

SI ARRIBO A VELL... aquarel·la


Si arribo a vell...Què és ser vell ?
Tenir la pell arrugada 
de tant riure o tant plorar,
de tant sentir el calor d’estiuada
o tocar el fred inhòspit del hivern,
de tant fer anar l’aixada
o de tantes caminades a peu ? 
Costa anys i sacrifici, sobretot,
recollir arrugues a cara i mans...
Com les experiències que un ha passat
que ha de engolir fracassos i tensions,
i errors i superar-se sempre i sempre.
Que hi ha més moments difícils,
que zèfirs plaents que et deixin
caminar tranquil i amb serena joia.
Potser ja soc vell i no ho se.
Penso que a un li toca viure anys
i a altres, desgraciadament, no...
Res és segur en nostre camí
t la humilitat és millor que l’orgull.
Jo intento fer el curset
per arribar més lluny cada dia...
Que no sigui culpa meva
quedar callat per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 26-11-16

diumenge, 27 de novembre del 2016

QUANTES VEGADES... acrílic


Quantes vegades havia pujat
aquells graons d’escala ?
Però reconeixia que el seu pas
anys enrere alegre
ara es tornava feixuc, pesat...
Serà del calçat ?
Es desvestí dels artefactes
i els deixà a vora...
Ara el peu nu besava el graó.
Quina sensació... !!!
Quin experiment... !!!
Semblava que el graó li dava força...
S’assegué en un d’ells
i reclinant el cap
hi esmerça un petó...
Tant que ho havia trepitjat !!
Ara li dava les gràcies.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-11-16.

divendres, 25 de novembre del 2016

EN RECORD DE MARIA SERRA ... foto 1935


EN RECORD DE MARIA SERRA, QUE FOU
 LA MEVA MESTRA DE CAGANERS L'ANY 1935
........................
Capitana erets de la pollada que obeïa a voral
quan teva atenta mirada amb delit s’obria
i ajudaves a tots en primigènia lluita per la vida.

La canalla a vora teu fent COSTURA, fent de mestra,
sense regla per enrogir la ma culpable,
però reverenciaves el cabell i galta acaronaves.
Defensaves al plorós que rebia cop o pessigada
i quan la guerra s’encenia posaves pau sublim...
Prou recordo quan em pegaren per dur dol del pare.
no volia, en bon fi, el valent que negre jersei tingués...
Ens collires del braç i donant-nos un petó a galtes,
digueres:... i ara abraceu-vos i perdoneu per sempre
Que mai més, heu entès, mai més us pegueu...!!
Persona valenta sempre. Inarrugable davant el perill.
Voluntat per superar-ne tots els treballs i reptes...
Bondat ,estima, amor i pau en la gran veritat.
Ai, Maria, et reconec com la mar
que en son embat romp les roques
i en seva estima besa la sorra arribant...
Sempre et recordaré com a mestra
que m’ensenyares a l’altre estimar i perdonar.
ANTON.-T.E.-23-25-11-16