EN AQUELL BOSC... aquarel·la abstracte

En aquell bosc s’hi mostrava el silenci...

En aquella planúria hi campava la parla...

Dins del bosc lluernes i grills en ses niuades

rememoraven la quietud, la solitud del lloc

En la planúria guineus dansaven el crit

farfallós del neguit, el mossec de dents de guerra.

L’arbriu callat, acompanyat del ventijol,

sols remorejava internament el frec del fullam...

En l’obert horitzó la merla retornava

de la lluita per un glop d’aigua per satisfer-se.

Allí tot es mostrava cruel i cap seti per seure

deixava marcar l’emprenta del descans...

La lluita fal·laç tenia carta de naturalesa ...

Potser un dia sortiria el beatífic sol 

i l’ompliria de silenci i calma com el bosc.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 2-12-16

HE ESCRIT UN LLIBRE... aquarel·la

He escrit un llibre, no el llibre...

Què és un llibre ? Tapes i ventrall?

Paper reunit i manejable

on qui sap qui ha vesat pensaments ?

Unes mans l’han fullejat

desprès de que les tapes

li han picat la curiositat.

S’ha quedat amb el dit obrint

i la mirada conspícua  entrant.

Ha contemplat les pàgines, obert el llibre,

com parades amb els granets de llavors...

Allí creixeran, floriran com sembrant...

Qui recollirà i portarà a l’era

per separar palla i grapissos del blat ?

Qui els grans útils els moldrà

i en farà pa saborós per la pervivència ?

Un llibre pot alimentar i fer viure.

He escrit un llibre, no el llibre...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 30-11-16

TINC FOC...aquarel·la

Tinc foc al meu bosc...

Vol que el vegin cremar.

L’aigua s’aparta per no fer-li mal.

S’han posat d’acord...?

Son amics, es comprenen,

saben el que vol l’altre...

Un vol netejar les deixalles,

l’altre entén la lluita

que comporta la superació.

Son amics i tant diferents

que el seu ajut és aquietar-se

i mirar i respectar la bogeria de l’altre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

PERSEGUIA LA PAPALLONETA... aquarel·la

Perseguia la papalloneta,

Primer amb la mirada...

Un delit de collir-la i fer-li petons...

No li feia engrony i la perseguí...

Un gest menut seguia el seu vol

fins que en un instant la tenia a la ma,

però lliure. Volia la seva consciència...

Que fos ella que aplaqués ses ales...

Quieta... Aquell moment més llarg

sotmesa sense pressió era seva...

Com sabia l’insecte que era lliure ?

Poc temps i emprengué el vol.

Passava per sa mirada sotmesa i lliure

com tots voluntàriament voldríem.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

EL PINZELL REPASSA... aquarel·la

El pinzell repassa el seu neguit...

Neteja la brutícia acumulada

amb l’escombra de la realitat.

Es sent artífex de molts afers

que implantats en el paper

no li agraden ni molt ni poc...

Vol estripar la seva obra

que li costà dies i dies de delit.

Però si ho destrueix, quin buit !!

Com omple de nou de vi ranci

si al tirar-lo al foc s’ha cremat

i no en queda borrim, 

sols flam, fum, cendra...?

Per què destruïm el que em fet?

Què haurem deixat penjat 

per sempre que recordi a tots

nostre pas per les dificultats ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-27-11-16