LA OFENSA OFENSIVA... aquarel·la

La ofensa ofensiva

imperava en seva boca...

No callava un instant.

Potent de veu

era xantre impulsiu

que sa paraula espessa

cala i omple el rotlle.

Impúdic, insurgent,

ofenia sense mirar-s’hi.

Segur que ningú

l’hi havia parat els peus

en sa adolescència

i es sentia segur, molt segur

per que imposava seva llei.

Trobaria atzucac o tovanc

on s’esclafaria sa impertinència ?

Gos o hiena o llop

colraria escopeta disposta

a llençar bramul de cavall

i estampir-lo en la inutilitat.

Cridaire tallant-li la veu

seria campana sense badall.

SE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17

DIES DE GLÒRIA...aquarel·la abstracta

Dies de glòria voldria per tots...

Què difícil la voluntat feta llei... !!!

No tots estem en el mateix

paràmetre de goig i joia...

Mentre,abraçaré l’esperança

per que la fe ja la tinc al sarró.

i caminaré entre els desitjos

per dar-los a tots compliment,

i enlairar braços de conquesta

dirigint el nou concert,

apressaré la ma a l’alegria 

i les galtes fruiran de petons.

I em creuré totes les mentides,

potser fins nosaltres ho som.

I així viuré tranquil, sense dubtes,

com els secrets que si els dius, ja no hi son.

A viure la festa que alegri a tothom.

que esclati en la foguera el nou part

d’anhels i de il•lusions.... Bones festes... !!!

DE REBAIXES 17.-ANTON.- T.E.- 13-1-17

PLENA DE GEL.. aquarel·la

Seguiria com ho havia fet temps i temps.

Avui, plena de gel...!!!

Era soca i arbre d’olivera de secà,

conreada i també convivint el bosc.

N’estava orgullosa...

Tramuntana freda o bojorn calent,

garbinada fresca o cerç tempestuós

n’havia tingut escrit i molt en son llibre.

Avui li tocava: Pleneta de gel ...!!!

Cabellera i brancam amorrat

a la reseca soca de pollanc fàcil,

era com bola a punt de seguir al vent.

Callava pensant en el sol... !!

Tant de viure amb instants diversos

ara, agomboiada tenia guspires de llum,

pensaments inaudits, idees noves...

Quan el vent remenava cabellera inquieta

raciocinava en la llibertat del ocell...

Avui, enclotada buscava el ser ella

en seu terme,en remoure la història

que a sos peus paria dia a dia

pel profit del terral...

El gel la colrava d’ingent pensar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 10-1-17

A LA NOSTRA FILLA DOLORS EN EL SEU DIA... foto d'ella i l'àvia assumpció

LES CIRCUMSTÀNCIES M’HAN PORTAT A NO PODER-HO ENTRAR EL DIA 22...

A LA NOSTRA DOLORS EN ELSEU DIA.

.............( foto amb la seva àvia Assumpció.)

I va arribar a primera hora,

movent el neguit i el goig a dins i fora...

Era matí

que trucaven a la porta de la vida...

Un desig

fet carn de nadó, feta alegria.

I una veu

que al regne entrar demana.

el joiell

que l’abraçada de rebuda clama...

Arribaves matinera

fent córrer a l’estatgera...

Les dos mares van lleugeres

volen ser-ne les primeres

Ella no espera a ningú

t ja canta el fum, fum, fum...

Quan arriba el doctor

li somriu, somriure dolç...

El dia 22 de desembre del 1965 en aquella casa i dormitori es produïa  la seva entrada a la vida.

Mare i pare, els dos sols, donaven compliment joiós.

Que puc dir-vos d’aquells instants neguitosos ?

Que sense llibre ni bisturí vaig fer de comadró...

La excelsitud del moment fou el millor premi

ja que en tal dia a l’Estat exalten la Loteria...

Quina millor joia rebre que una filla ?

I des d’aquell moment gloriós viu l’estima...!!!

Que sigui per tots una llarga i feliç vida...!!!

FELICITATS AVUI I SEMPRE.- ANTON .- T.E.

HA DESAPAREGUT EL BOIRAM I LA PLUJA... aquarel·la xinesa

Ha desaparegut el boiram i la pluja.

Encara balla el gotim en fulles tardanes

que no han caigut seguint destí germà per fer catifa...

L’arbriu ensenya sa nuesa ben neta...

A ramassades els rams d’aigua han fet la seva

i encara ploren les gotes que es sostenen

com petó que retarda el seu esclat.

El sol ha esbargit el tel blanc, núvia vestida,

i en els tolls posa la cara rentant-se-la...

Una oreneta ha sortit a beure en el clot,

i el gat se la mira pensant en ratolí salvatge.

Tot ser viu anirà guaitant desprès de la tempesta,

ells saben que tot no dura un segle

i en seus nius callen i esperen l’hora bona.

Beneïda pluja, diuen, ja tenen aigua per dies.

Tots s’acontenten amb el que l’instant els dóna.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-17-12-16