ENS DONARES TEVA ESTIMA... aquarel·la

ENS DONARES TEVA ESTIMA,CADA DIA,
 I MÉS AVUI, 
LA TENIM EN EL RECORD...

No t'estic perdent...

Et veig en la llunyania del instant,

temps inesborrable

que voldria collir i copsar

de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.

Allí circula la abraçada pendent

i aclaparat en lligams etèries

em confonc com cec,

orb sense crossa que el dirigeix

Tot el cos tremola i somort

el pensament raciocina

un camí impropi d’enyor.

Que brilli la lluerna

i vegi i em declari teva marca

en el vent fent carícia.

TRENETS OCASIONALS. A JOSEP ANTON

,- ANTON.- T.E.- 5-3-17

COM UN NIU... acrílic

Com un niu d’orenetes tot en ordre...

En l'últim ordre establert... 

Canviants, 

la voràgine la fem a mida 

i queda el nou estatus...

Bell concert de micro elements

que ens diuen que em estat joiosos ?

La felicitat ronda en les galtes

i els ventres plens a sobreeixir.

I la taula a rebosar de les deixalles

que han fet goig i han complagut

ara son nosa que embruta...

Pensa en clarinet de llavis

que xiuxiuegen prets

històries i miracles...

Pensa en niu d’orenetes...

Com fan borrombori la menudalla...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 3-3-17

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la

Ens clama la llum,

Borratxins ens hi submergim

caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia

UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,

AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..

ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 

...........

Unim-nos al somriure.

que nostres galtes siguin jardí del ulls.

que el clam de llum engegui el viure,

que solqui el terra amb llavors sense escull...

No ens preocupem on és la meta

copsem el lluny com camí d’esforç.

Mes si en el camí deixem el nostre aire

que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

ET REGALO LA VIDA... aquarel·la xinesa

-Et regalo la vida i no em sents ?

Escoltes vents de matinada ? –

pregunta prement l’instant el temps...

Quan som al vespre fosc i negre

que aclareixes com lluerna

encenent el fòsfor de la cua que tens

entres en el crèdit del sol que es pon.

El reservori que has guardat de llum

et fa brillar els ulls com gat ansiós.

No escoltes,però, els efluvis olorosos

que el ventijol et porta a casa

i vols com un desert de presumpta angoixa,

que no descarregui mai sa tempesta...

El verd no brota sense aigua

i tu vols viure allunyat de tot

com si dins teu fossis un heroi envejat.

Avui et parla el temps  que t’explica

ta naixença, regal al que no aspiraves,

Et parla i no l’escoltes... !!

Sols ets un gotim de gebre

que el primer raig de llum desfà.

Baixa del cavall del orgull

i entra en el rierol que porta a mar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17