BUSCO... aquarel·la

Busco la llum

i trobo la fosca.

Busco l’aigua

i trobo la tempesta.

Busco el somriure

i trobo el plor...

I si busqués la carícia ?

La vida està plena de sots,

de rossolar per pendents,

de pedruscall davall del peu...

Ens acostumem a la fosca,

tempesta i plor ...!!!

Arreu la veiem i no ens en lliurem.

Provaré de donar la carícia

a veure si canvio

fosca, tempesta i plor.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

PARAULES... aquarel·la

Pau, ordre, silenci, quietud,

concòrdia, harmonia,assossec...

Quantes paraules plenes de vida

i les tenim en un racó esperant

com una posta de sol acolorida

on cada instant ens clama, ens xucla.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-5-17

COM OCELL... aquarel·la

Despert, destapà el cos...

Prou pensava en peus al mosaic...

A la claraboia el pardal

esmolava el bec...

Soroll vidriós metàl·lic

no becava formigues,

ni papallones ni cucs, ni mosques...,

era el seu morse que connectava

amb els altres companys i companyes...

Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava

i el xivarri el despertava de ple...

Una fregasada als ulls

i a peu nu arribà al finestral

Baix al carrer el tractor no callava

Al compàs d’aquella musica,

un grup de persones

buscava en sa parla

la claror del sol entre núvols

i la paraula fluïa com becs de pardal.

Quines coincidències !!

Amb el bec circulen els secrets matiners.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17

ROSA I LLIBRE.- DIADA S.JORDI... AQUAREL·LA

ROSA I LLIBRE.- DIADA S. JORDI.

És festa.

És el neguit que em porta

on llibre i rosa fan camí.

Entro en el pou, ombra

sombrall, foscor...

Llibres sense tapes

em cauen damunt...

Pluja de pètals i fulles

m’esporugueixen...

La negrot del lloc em besa.

Les lletres cauen del suport

Ulls de gat se’m obren

i la visió se m’aclareix...

On soc... ?Tot es mou...

El vertigen aclapara....

És la sang del drac...!

La tradició d’un poble !!!

És festa del cor la rosa,

és festa del cap el llibre.

Festa de la dignitat !!!

REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-4-17

LA FULLA SECA... aquarel·la

La fulla seca tenia seus records

Quan a l’arbre per la saba era besada.

Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...

- Deixa’m... no m’apartis de meves il•lusions.

No vull caminar per senders desconeguts

On les paraules emmudeixen seu so

I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.

Recordem els moments de la suau carícia,

Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim

Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment 

fins que cau com veritat inqüestionable.