PARAULA, PARAULA... aquarel·la

Em cobreixo del ventijol que alena...

He escoltat paraules netes, clares,

també d’abruptes com coves profundes

- musica en clau de do com so d’alicó o baix-.

I és que tant circula per donar amor o revertir odi.

La paraula s’escampa com gra de sembra

i vindrà la dalla a segar...

Seran netes les gavelles

si hem birbat les males herbes...

I els grapissos restaran deixalles

en l’arè que neteja nostre blat...

Al corral de les aus de posta i carn deixem-los,

elles aprofitaran fins l’últim borrim...

Tot té beneplàcit, fins de les restes

en podem fer ous i carn per subsistir...

Paraula, paraula, que seriem sense ELLA ?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA

CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA

D’UN SER QUE L’ADMIRAVA I ADMIRA.ANTON.

Nostre compromís: el futur...

Tot és efímer. Nosaltres ho farem realitat

La ma esgarrapa la paraula adequada

i el llavi pensa deixar escapar la veu

La mirada s’extasia en el bellugadís mon

que mou i remena i se’n aprofita de tot

i ens deixa les engrunes de les destroces

de les lluites, guerres de mort de la vida...

Tu veies en teu somriure, el beneplàcit futur

d’un mon regit per la concòrdia de la paraula.

L’ensenyar i ensenyar-se en la bondat

en el somriure ple que satisfà i uneix criteris,

que consola i fructifica un estatus de pau i amor,

que dicta decàlegs d’unitat d’empatia,

que aparta la malicia per que la bondat prosperi.

Has marxat deixant la feina latent, viva,

i t’hem d’agrair l’esforç que semblava complaença...

Envia’ns el teu àngel, paraula que ens somriurà sempre.

El teu llibre és viu per que arreu es fulleja,

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

BUSCO... aquarel·la

Busco la llum

i trobo la fosca.

Busco l’aigua

i trobo la tempesta.

Busco el somriure

i trobo el plor...

I si busqués la carícia ?

La vida està plena de sots,

de rossolar per pendents,

de pedruscall davall del peu...

Ens acostumem a la fosca,

tempesta i plor ...!!!

Arreu la veiem i no ens en lliurem.

Provaré de donar la carícia

a veure si canvio

fosca, tempesta i plor.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

PARAULES... aquarel·la

Pau, ordre, silenci, quietud,

concòrdia, harmonia,assossec...

Quantes paraules plenes de vida

i les tenim en un racó esperant

com una posta de sol acolorida

on cada instant ens clama, ens xucla.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-5-17

COM OCELL... aquarel·la

Despert, destapà el cos...

Prou pensava en peus al mosaic...

A la claraboia el pardal

esmolava el bec...

Soroll vidriós metàl·lic

no becava formigues,

ni papallones ni cucs, ni mosques...,

era el seu morse que connectava

amb els altres companys i companyes...

Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava

i el xivarri el despertava de ple...

Una fregasada als ulls

i a peu nu arribà al finestral

Baix al carrer el tractor no callava

Al compàs d’aquella musica,

un grup de persones

buscava en sa parla

la claror del sol entre núvols

i la paraula fluïa com becs de pardal.

Quines coincidències !!

Amb el bec circulen els secrets matiners.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17