dimecres, 7 de febrer del 2018

LA FOGUERA... fotos




FANTASIA DE LA FOGUERA...!!!

LA FOGUERA, senyora de la festa,
que en l’arcà del temps naixia en la terra,
alegra encara carn i esperit que viuen ara
unint-se a companyia que neguits agermana.
En el túnel del temps circula la primera encesa,
en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.
Qui sap quina parella consolà seus salts voltant-la,
qui sap quin primer petó i abraçada s’hi culivava
donant-se la joia de paraula d’un t’estimo fervent
Així entrava en glòria el primer carxau o cabana
en els anals de comptabilitzar persones
que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA !!
Era i deu ser el trofeu que per sempre va ser-ne i és sentiment...
La parella que descobria l’excels coratge de la fogata
posava a vora brasa i flam la topina de baldofes i colitxos,
de torts i merles pelats, grapat d’olives i mollam de pa
Això ompliria pap per aguantar la nit que proveïa
un contacte dolç de caliu de ball abans d’acaronar el jaç.
Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina del foc, FOGUERA.
Si un dia el carxau en fou cabana es transformà en mas
i al augmentar-ne els focs es convertí en digna casa
i ja hi posà nom a poble com Torre del Foc,millor del Oli
i fins d’Aburçalà, fins que el poder conqueridor
li marcava pertinença, anomenant-la com ara, del Espanyol
Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la joia immensa nostra.
Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una parella
que establiren seva festa al finir la recollida de seus oliverars.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 17-1-18








dimarts, 16 de gener del 2018

LLETRES... boli ràpit


Tancat dins la carpeta dels somnis
espeteguen milers de lletres volent sortida.
La paperassa juga amb l’esperança
dins el gruix de mots que esperen volar.
Plenet de paraules lligades amb cordill
vull lliurar-les de la presó imposada
i que volin pel terme a seu arbitri.
Que es besin i s’abrasin amb demesia,
que es diguin seves inquietuds i neguits,
que portin arreu benaurances i beneplàcit,
que es manifestin il·lusions, joia i goig,
que es lliurin de penes sofertes o per sofrir,
que s’esplaïn i quan es cansin de fer el be
retornin al lloc on varen ser guardades

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-1-18.

dilluns, 15 de gener del 2018

LES MANS... aquarel·la


No cal que t’esveris quan la mànega
no arriba a tapar quasi fins palmell.
Tot és circumstancial si es mira pausat.
No calen guants quan les butxaques son buides
i poden encabir-se els dits bellugant
per que el fred no arribi fins ungles.
Quin coratge les mans que s’apropien
de lloc no disposat per a elles...!!!
Les crearen pel treball, per l’entesa
d’acaronament, per l’ajut a altre,
per firmar convenis, per saludar...
Però quan el fred arriba i s’engalta
no pensa en complir seus deures
i busca lloc calent on situar-se
Ha de cuidar, però el subjecte, possible rossolada
on a cul o nas no els vingui premi
per que les mans i braços son anses de calder.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-10- 1-18 

diumenge, 14 de gener del 2018

EL SOL ES PON... aquarel·la


El sol es pon en la serralada
Com si caigués en un esbalç
d’on costarà el retorn....
Fet il·lusori. Collí una canya del riu
i mataria la serp que de llums de colors
es produïa entre núvols i serralada...
Quin espectacle més al·lucinant
veure la mort del dia.
Entollat en el lloc els grocs i vermells
es transmutaven en morats
fins que les clarors s’encongien
reverenciant un fondre’s calmós.
Allí teníem la senyora nit... !!
Vindria la lluna, lluerna viva en l’espai ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-1-18

dimecres, 27 de desembre del 2017

N'ESTAVA TIP I FART DE TANT SOROLL...


N’estava tip i fart de tant de soroll.
Com agulles se li clavaven paraules
que portaven l’insult fet metàfora...
Volia la tranquil·litat del silenci,
de la quietud que corprèn,
del amorós ventijol que acarona
i explica seva estima concreta.
N’estava tip i fart de tant soroll...
No portava la benaurança
el crit agre culpant al no culpable...
La llosa de moli volia esbocinar
un futur millor en profit assegurat
i cors i caps estaven tips de sofriment...
Clamaven als seus déus en exili...
Clamaven la dignitat per sempre més !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 25-12-17.