BARROTS DE FERRO... aquarel·la

10.- 12-1-18

Barrots de ferro se’n disposen

a fer reixa, atzucac irreductible...

Imposen els presagis que demostren,

alteren la calma i la carn empresonen.

Calla fred el ferro que no sap què estima

si el ser fidel al foc que l’emmotlla,

o al gel que el prem fent-lo invencible.

I entre el somni de ser reverenciat

en la forma que al viure seu tributa

assumeix l’escàndol de ferir insurrecte

l’estima o rebuig de la mirada justa.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-12-1-18

MARGES DE PEDRA SECA... acrílic

29.- 26-1-18

Tota seva vida havia tocat pedra.

La manejava com nadó a mans de mare.

Coneixia els pedrots i el reble menudalla.

Els seus marges eren obres d’art...

Ni la pressió de la terra i el sobrepuig de l’aigua

esbandien aquell gegant que roc a roc

des del solament fent bassa pujava repenjat

com prevenint l’empenta probable o possible...

Es sentia recolzat amb els pedrots falcats

no fos que rellisquessin, besant-se un a l’altre.

Pujaven com escalinata antiga per tocar el cel

i arribaven dalt somniant planúria darrere

i que l’arbriu creixés en la tovor que guardava,

Excels, aguantava els costers amb sa dolcesa...

Aquella paret veia al amo satisfet pujant graons

que deixava a la cara per salvar l’altura.

Què satisfet ! Tota la vida fent gegants indestructibles.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 26-1-18

LA FOGUERA... fotos

FANTASIA DE LA FOGUERA...!!!

LA FOGUERA, senyora de la festa,

que en l’arcà del temps naixia en la terra,

alegra encara carn i esperit que viuen ara

unint-se a companyia que neguits agermana.

En el túnel del temps circula la primera encesa,

en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.

Qui sap quina parella consolà seus salts voltant-la,

qui sap quin primer petó i abraçada s’hi culivava

donant-se la joia de paraula d’un t’estimo fervent

Així entrava en glòria el primer carxau o cabana

en els anals de comptabilitzar persones

que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA !!

Era i deu ser el trofeu que per sempre va ser-ne i és sentiment...

La parella que descobria l’excels coratge de la fogata

posava a vora brasa i flam la topina de baldofes i colitxos,

de torts i merles pelats, grapat d’olives i mollam de pa

Això ompliria pap per aguantar la nit que proveïa

un contacte dolç de caliu de ball abans d’acaronar el jaç.

Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina del foc, FOGUERA.

Si un dia el carxau en fou cabana es transformà en mas

i al augmentar-ne els focs es convertí en digna casa

i ja hi posà nom a poble com Torre del Foc,millor del Oli

i fins d’Aburçalà, fins que el poder conqueridor

li marcava pertinença, anomenant-la com ara, del Espanyol

Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la joia immensa nostra.

Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una parella

que establiren seva festa al finir la recollida de seus oliverars.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 17-1-18

LLETRES... boli ràpit

Tancat dins la carpeta dels somnis

espeteguen milers de lletres volent sortida.

La paperassa juga amb l’esperança

dins el gruix de mots que esperen volar.

Plenet de paraules lligades amb cordill

vull lliurar-les de la presó imposada

i que volin pel terme a seu arbitri.

Que es besin i s’abrasin amb demesia,

que es diguin seves inquietuds i neguits,

que portin arreu benaurances i beneplàcit,

que es manifestin il·lusions, joia i goig,

que es lliurin de penes sofertes o per sofrir,

que s’esplaïn i quan es cansin de fer el be

retornin al lloc on varen ser guardades

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-1-18.

LES MANS... aquarel·la

No cal que t’esveris quan la mànega

no arriba a tapar quasi fins palmell.

Tot és circumstancial si es mira pausat.

No calen guants quan les butxaques son buides

i poden encabir-se els dits bellugant

per que el fred no arribi fins ungles.

Quin coratge les mans que s’apropien

de lloc no disposat per a elles...!!!

Les crearen pel treball, per l’entesa

d’acaronament, per l’ajut a altre,

per firmar convenis, per saludar...

Però quan el fred arriba i s’engalta

no pensa en complir seus deures

i busca lloc calent on situar-se

Ha de cuidar, però el subjecte, possible rossolada

on a cul o nas no els vingui premi

per que les mans i braços son anses de calder.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-10- 1-18