TAULA D¡OFRENES... aquael·la

37.- 6-2-18

Taula d’ofrenes de mantell brodat a ma.

Relliscarien entre dits gots i copes plens...

En les cadires el record parlava de goig i joia

i en mig els rams de flors de felicitat.

La celebració assolia dolçor llaminera

incrustada en pits i esperits de somriure clar.

Satisfeia la fantasia que embromava el lloc

i la melodia de parla era rajolí emmirallat

que dava camp a aquell concert d’amistat.

Tot enjoiava. Gaudia el mot relliscant

d’orella a orella dant-se l’embruix que volava...

El perfum de la paraula embalsamava satisfet

com acaronament de seda en pell nua.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 6-2-18

L'ENTENIMENT JA PASSEJAVA... aquarel·la

36.- 6-2-18

L'enteniment ja passejava idees.

Buscava omplir el got del raciocini

i fixar aquells moments meditats.

Ara té un valor immens en seu sarró

que, ple de paraules, fa vida

esperant instant per sortir al aire

i proclamar les seves dites...

Passejarà, enfosquit, engolosit

en les tapes del llibre, ara, tancat.

Pararà compte al obrir-lo

no s’escapi a pasturar tant de gargot.

Prem la tapa dura i per entre full

rebrolla com formigues sortint del cau,

Fins algunes, alades, volen

buscant llocs, caps on deixar paraules 

plenes de vida per ser compreses...

Qui sap si per renovar ideals vells...!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

DE VEGADES... aquarel·la

De vegades, no parem 

de donar toms a la sènia insulsa

que no ens aporta la solució.

Encauats en nostre pensar,

com si fos exultant raciocini,

ens alabem nostre premi

com trofeu que ens atorguem...

Al peuar al carrer

veiem que el sol ja ha sortit

t banya de llum tot el terral.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-1-18

A LA PARAULA NO DITA... aquarel·la

33.-28-1-18

A la paraula no dita

no se la pot contestar.

Qui sap que es diu

aquell interior que se’ns enfronta

amb el silenci

que ni els grills desperten....

Escoltem  el borrombori

que ens arriba del carrer,

però dins del casal

sabem el que es cou ?

El secret ens envaeix

i quasi ens besa...

Quan esclati no serà ja secret.

Ens alegrarà saber-lo

o no hi darem cuita

i es perdrà com boirina

emparant-se al riu

que la produeix ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28 -1-18.

UN INSTANT ÉS UN SOSPIR... aquarel·la

32.-27-1-18

Un instant és un sospir.

Arriba i marxa deixant pas

a altre que ja se’l menja,

fent lloc al que ve darrere.

Vaig viure un instant

que s’escapolí del patró...

Es quedà arrossegant l’ala

i degué endormiscar-se

escrutant i esperant el futur ?

Els instants quasi es calciguen.

Volen entrar en el quadre

i fins s’atropellen...Son únics.

Qui hauria parit a aquell que

temps i temps sense saber d’ell

no deixava posició al següent ?

Com que no podien passar

s’amuntegaren com volcà

tots vius amb ganes de camí

i tenien un atzucac privant

dels instants seu esdevenir normal.

Seria un instant abstracte,

prepotent i avariciós

que robava quant podia

deixant als companys gelats.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18