EN L'ANIVERSArI DE PEPITA BLADÉ... aquerel·la

49.- 17-2-18

EN L’ANIVERSARI DE PEPITA... !!!

Quin jorn de glòria...!!!

Quin dia de goig i joia... !!!

L’avui s'escrivia en lletres d'or l'estima....

i es conjuraven els beneficis de la companyonia...

S’estrenyien els lligams de la sang,

de la nissaga que no trenca cap ventada

que en abraçades i petons hi tenen tresor i vida...

Avui és teu dia feliç, parenta amiga,

per celebrar-ho amb la galta plena d’alegria.

La FELICITAT, exultant hi sigui avui i sempre,

fent-te, amb tots, sanes i alegres les hores del dia.

Que els vents bufin a teva vora suaus i propicis

amb la jovialitat del plaer del dolç somriure.

FELICITATS, PEPITA... !!!! -- anton. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 17- 2-18

TAULA D¡OFRENES... aquael·la

37.- 6-2-18

Taula d’ofrenes de mantell brodat a ma.

Relliscarien entre dits gots i copes plens...

En les cadires el record parlava de goig i joia

i en mig els rams de flors de felicitat.

La celebració assolia dolçor llaminera

incrustada en pits i esperits de somriure clar.

Satisfeia la fantasia que embromava el lloc

i la melodia de parla era rajolí emmirallat

que dava camp a aquell concert d’amistat.

Tot enjoiava. Gaudia el mot relliscant

d’orella a orella dant-se l’embruix que volava...

El perfum de la paraula embalsamava satisfet

com acaronament de seda en pell nua.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 6-2-18

L'ENTENIMENT JA PASSEJAVA... aquarel·la

36.- 6-2-18

L'enteniment ja passejava idees.

Buscava omplir el got del raciocini

i fixar aquells moments meditats.

Ara té un valor immens en seu sarró

que, ple de paraules, fa vida

esperant instant per sortir al aire

i proclamar les seves dites...

Passejarà, enfosquit, engolosit

en les tapes del llibre, ara, tancat.

Pararà compte al obrir-lo

no s’escapi a pasturar tant de gargot.

Prem la tapa dura i per entre full

rebrolla com formigues sortint del cau,

Fins algunes, alades, volen

buscant llocs, caps on deixar paraules 

plenes de vida per ser compreses...

Qui sap si per renovar ideals vells...!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

DE VEGADES... aquarel·la

De vegades, no parem 

de donar toms a la sènia insulsa

que no ens aporta la solució.

Encauats en nostre pensar,

com si fos exultant raciocini,

ens alabem nostre premi

com trofeu que ens atorguem...

Al peuar al carrer

veiem que el sol ja ha sortit

t banya de llum tot el terral.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-1-18

A LA PARAULA NO DITA... aquarel·la

33.-28-1-18

A la paraula no dita

no se la pot contestar.

Qui sap que es diu

aquell interior que se’ns enfronta

amb el silenci

que ni els grills desperten....

Escoltem  el borrombori

que ens arriba del carrer,

però dins del casal

sabem el que es cou ?

El secret ens envaeix

i quasi ens besa...

Quan esclati no serà ja secret.

Ens alegrarà saber-lo

o no hi darem cuita

i es perdrà com boirina

emparant-se al riu

que la produeix ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28 -1-18.