dissabte, 8 de desembre del 2018

TRENETS 8


156.- 6-6-18.
Esperonat pel desig
perseguia el plaer.
La pomera em feu d’abric
en el fruit madur i fullam verd...
Aleshores, em sentia tan ric
que jugava en contacte amb ells
La pomera és mon desig
fruit i fullam meu plaer.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-6-18.
...............
157.- 7-6-18.
Corre la vida i sorgeix la idea,
avança el temps i la veu explica,
es materialitza l’acte en la realitat...
Al seu lloc cadascun naixen
i de continu avança cada estadi.
Curosa la fletxa segueix camí
per assolir i plasmar moment de vida.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-6-18.
......................
158.- 8-6-18.
Encavallada dempeus del forcat del arbre,
•          joioses mans alegren cara astuta -,
el cirerer s’ajau al seu desig de seva fruita
en un omplir d’alegria cara i llavi que ja xucla.
Redones com boletes pengen de la brosta verda
i el fullam com peixos sarpen mans delitoses
i les dos vides es complementen en eix acte
que obre llibre de complaença, l’àpat n’és luxúria.
•          “Tria,tria, que ja en son madures  i ja els ocells
venen a visitar-me amb ànsies de menja dolça “-.
I és veritat que a la vista i amagades
ballant la dansa que el ventijol els canta
belluguen fulles i cireres amb goig de ser-ne visitades.
Mentre llavis i dentoles en fan bona alabança,
dos de precioses a pitrera o sina oberta en rellisquen
i es col·loquen entre jersei i carn amb furiós escarni
de les que en seus pitets erèctils i segures broten.
Volen profanar i competir amb joies intocables
i nedar entre dos aigües fent-se les  mestresses ?
L’esquivença produïda en el cos de la deessa
ha fet que les mans han entrat en sagrat lloc amb pressa
i han tret a les importunes bruixes que volent-se fer les ames
visitaran en càstig la boca i dentoles de la noia
que ha gaudit del esclat del suc diví de les novícies
i que salvant el tràngol, ha abellit la noble cara i el fi somriure.                                                            
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-6-18.
...................
159.- 9-6-18.
Corre la vida i sorgeix la idea,
avança el temps i la veu explica,
es materialitza l’acte en la realitat...
Avui idealitzaria el feliç encontre,
obriria la veu, clam directe d’esperança
amb la abraçada noble per acollir altre cos
i acompliria l’assoliment d’estrènyer benaurança.
Quina joia!! A pell de seda és el contacte de l’estima
i en el fru fru de la roba que harmonitza l’abraçada.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-6.18
...............
160.- 10-6-18.
Amb un somriure de galtes satisfetes
llences al aire cabell que es despentina...
Tota joiosa corres el teu flaire dins ta vida
esmerçant acontentament a teu voral.
No ets muntanya esquiva per la mirada serena
ans ets planúria per on el sol camina.
Senderó net de pedruscall i barrumballa
fas fàcil el contacte de lluïda paraula
i tens a ma l’ajut de la rialla presidida
per uns vorals on l’ombra acull presencia
de conversa fluida fent camí a l’albereda.
Allà el raig de font i moure el vent de l’arbriu
juguen amb tu, esplèndida donzella,
Somnis no et falten per collir les seques fulles
que al llibre de la vida com records guardes
i un dia llunyà seran memòria impertorbable.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 10-6-18.

divendres, 7 de desembre del 2018

TRENETS 7

151.- 1-6-18.
A recer de la façana pulcra i embellida,
a terra com fent parterre enjoiat
parres i testos en plenitud excelsa
alegren el carrer de coloraina farcida
Verds i grocs, i blaus i vermell
competeixen amb dolcesa i bones arts.
Ben allotjades agraeixen a l’amfitriona
el treball que ha esmerçat...
Quan un circula prop de la parada
en capta el tuf de joia i ufanor...
Beneïdes mans,  
que cuiden del color i del perfum
i hi posen l’alegria que en el cor sent.
Capta el mirar la plena diligència
del treball ben fet, que dóna ànima
a aquells menuts i petitons sers.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 1-6-18.
.....................
152.- 2-6-18.
El gos llebrer de la llum
mira estupefacte el ramat d’aigua
que corre embogit pel riu.
Durant la nit, a claror de lluna,
ha saltat tots els brancals i portes
t ha assolat quant davant seu hi havia.
No son barrera tamarits i canyes,
ni marges de pedra aguantant parades...
Amb espardenya solta la llopada
mossega i destroça, arrasa i s’emporta
com barca amb xarxa netejant vorades.
Totes  les cuques han pujat de cota
apressades per l’empenta inexorable,
així com caus i nius son voraçment derruïts.
Espès el ramat avança, avança i avança
Fent-se lloc amb l’empenta imparable.
El riu quan s’embogeix pot fer destrossa...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-6-18.
..................
153.- 3-6-18.
Flors de prunera,
exquisides en son esclat,
embolcallades amb seda blanca...
Avui s’obren amb cordura
ensenyant al vent i al sol
sa impol·luta empenta
en fràgil retruny...
Les batejaren un dia
quan plovia a bots i barrals...
i ara el sol i el ventijol
les acaronen com banderes al tossal...
Beneïda florada alba,
Mantell brodat...
Aviat el teu fruit
colrarà llavis
deixant sa mel,
suc d’angelical paladar.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 3-6-18.
..................
154.- 4-6-18.
En el pla i en la vallada
la xarxa de la natura escriu paraules ...
Quin goig!! A peu net es manifesten
i ens diuen seus amors compresos o no,
però vitals... Llampants com guineu
que escruta els moviments del contrari
per atacar a salvo i sense perill.
El vent transporta la veu harmoniosa
i la escampa per que en siguem sabedors,
que ens omplim de la seva excelsitud
Avui poden abellir els nostres peus
amb seva humilitat... no els hi agrairem ?
Cantem l’antífona que beneeix els grans instants
i no periclitem l’assoliment de l’alegria.
DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.- 4-6-18.
................
155.- 5-6-18.
Quina joia de parada!! El blat !!
El contemplava esvelt.
Sa messa era com mar en calma
en certs instants  i de vegades
el ventijol curós l’acaronava
com ma de noi a jove verge
li pentina joiós la cabellera.
Sa verdor impactava en sa lluïssor !!!
Ahir tant ple de vida,,,
avui ja no va cap al cel sa fràgil bellugadissa...
Jo vaig conèixer la falç i la dalla
que l’abatien a porques, amb remades
que ajocaven aquells guaixos erèctils
vencent la verticalitat amb destresa,
Amb neguit i suorada eren vençudes
aquelles tiges, amb bandera ben granada...
Amb el rampí les gavelles eren prestes
per agermanant-se capiculades
i fer-ne les garbes per portar a l’era...
Avui, la mesada encara verda
•          tota aquella glòria abans impagable
serà menja pel bestiar de llana o pel cabrum -,
i amb presa la màquina l’ha ajagut
com si fos catifa esperant la solanada...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-5-6-18

dijous, 6 de desembre del 2018

trenets 6


146.- 27-5-18.
Posant peu al serrall de la muntanya
tens el perill del rossolar avall
o de seguir a peu dret amb dos visions.
Pots donar el pas del vals
i veure, completament, fins  a un finit
l’assoliment del mirar...
Perspectiva en el teu moure’t en cercle.
i pots també aixecar el cap i mirar al cel.
amb nuvolada o cel ras.
També captaràs a plenitud la planúria baix,
o el riu, com serpent, que cueja...
Ets predestinat a dominar-ho tot.
però no et conformis, atent, alerta,
per que un mal cop de vent inesperat
et pot traure del merlet en qui confies.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-5-18
...............
147.- 28-5-18..
“Afegeix a la teva història el patir “–
Li digué la conxorxa rival.
El pèndul marcava el desaire
i el prepotent encara no assolia
el que considerava una infàmia
perpetrada pels amics...
No li entrava ni cabia en la clepsa
l’imaginari real que se li presentava...
Retrocedir quan era immòbil...!!
Que s’han pensat aquests esclaus !!
Sortir del lloc conquerit
que era seu, seu i de ningú més...!!!
En aquell instant
de dalt del turó fugí l’esparver
encara que quedava la carnassa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-5-18.
.............
148.- 29-5-18.
Sentir el plaer o tenir la fe,
Percebre la bellesa o assolir l’esperança,
Buscar el goig o acaronar la joia,
Impregnar-se d’estima o  abellir l’alegria.
Alimentem els sentiments
omplint vas a vas les incongruències
que l’existir ens porta i ens ven.
Sentim l’abstracte com realitat
i vivim veritats que son somriures de somnis.
Podem exaltar-nos en consecucions
que es desfan quan arribem a tocar-les
i ens sentim satisfets de tenir en nosaltres
el llibre sagrat que tot ens ho  beneeix.
Quan la realitat es confessa
l’escolà compren que està en les beceroles
i que el camí emprés té dificultats
que voldríem anorrear.
L’ únic segur del que gaudim és el respir
en l’instant en que vivim,
DE REBAIXES 18 .- ANTON.- T.E.- 29-5-18.
,,,,,,,,,,,,,,
149.- 30-5-18.
S’apropa una oreneta i em fa alifares.
Sap que jo li guardo el niu o casa
quan ella per no tenir abric de llana,
a l’hivern se’n en va a lloc on tenen bon caliu.
- Que fas aquí, no treballes?.- em parla.
-No, ara penso, medito, em confesso..._.
-Ja veig que fas el mateix que jo ...-.
-Vols dir que penses?...-
-Que fora de mi i els meus si no ho fes...-.
-Em creia que això era cosa nostra i no vostra...-.
-Vosaltres amb el diner ho feu tot
i nosaltres vivim a mercè de la Natura...-.
Jo no li esbalço el niu quan marxa,
i quan arriben som com amics de casa...
Reflexiono i comprenc que fa com jo
que en tot treball està posada...
Cuida i avida els fills,els protegeix i els ensenya
a parlar amb seu cant i a volar i a guardar-se
de l’escopeta cruel o del fil ben tensat
on pot, volant, perdre el seu viure...
-Tu no penses, - de cop m’ha etzibat -
en tot ser existent el que pensa és la vida ...-.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 30-5-18.
...............
150.- 31-5-18..
Caminaré per la memòria
resseguint el record
que com codolla  el tinc al sarró.
En aquest enjub plenet
es quedaren entrant poc a poc
a servir a un temps a venir.
Allí hi ha de tot, bo i no tant bo
Excelsituds i nimietats...
Al llarg del temps tot hi ha entrat
i s’hi guarda sublimitat i mesquinesa.,
però que ara surten amb sabor d’antic
com mel d’arna i gust de farigola i romer
Pàgines d’estima escrites
en el balcó del temps...
reverberen sempre,sempre
amb un xic d’enyorança en el cor.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 31-5-18

dimecres, 5 de desembre del 2018

TRENETS 5

141.-22-5-18.
No son tot flors i violes, pensem
que tot acte acostuma a tenir el contra acte.
No sempre el que realitzem és ben vist,
comprés, atès, ja no dic alabat, doncs ,aquí
ens sumiríem en possible fracàs.
Si soc optimista,
per què em colra el pessimista...?
Si em considero honrat
per què posen xacra de deshonor...?
Qui s’omple boca de bondat
i acusa de perdulari a l’altre
sense raonament sincer i verídic
i campa i estén el seu mantell en contra
i no es jutja, francament, del seu mal.
Si, no son tot flors i violes.
Molts escampen males herbes
per embrutar els camps nets.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 22-5-18.
........................
142.- 23-5-18.
Entre cella i cella portava l’enuig
de tanta paraula i paraula
dita amb mala intencionalitat,
les arreplegava hi en renegava.
Apartades no farien mal a ningú.
I de les que son accepcions i porten
el fil de segons sentits, que en faria ?
Li deien:- Com et trobes !- amb gust de salut.
•          Et guanyes bé la vida ? – Mai en tenim prou
en el saquet dels pistrincs...
•          Fas bona cara ! – i es rejovenia....
Sempre hi veia un obscurs voler saber de l’altre.
S’ho prenia amb somriure i callat o contestant
es desentranyava per quedar bé.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-23-5-18.
.....................
143.- 24-5-18.
Me’n orgullia de veure el color al camp.
Complagut amb el blau i el groc em feia el verd.
Era jovenot, fa tants anys, que sembrava.
amb un cabàs ple de gra
que el sostenia un cordill d’espart                                                          
penjat a bandolera... Escampava a grapats.
I colgava amb pollegana, Al cap d’uns dies
tota la parada era verda... Produït el miracle.
Hi creixia el verd... !!Quina delícia, com cabell
de jove que el vent messa i pentina...!!
Desprès els colors es separaven,
blau al cel o als ulls de la jove
El groc al terra...i venia la dalla, i el trill,
i la borrassa i la palla, i al sac el blat
i a casa la farina i la vella enfornava el pa
tot crosta, tota groga, i atipava a tots
l’acontentament omplia els cors amb agraïment
Avui, n’hi ha que no volen el groc,
al groc ple de sentiment de la dignitat...!!!
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-5-18.
........................
144.- 25-5-18.
Paraules, paraules, paraules...
Em figuro l’aire ple de paraula.
Com si les parets de l’habitacle
en ves de quadres hi pengéssim mots,
aleshores, allí es conservarien,
Podríem recorre a elles...
Us figureu la representació ? 
Es parla, es diu, es conversa,
s’imposa el criteri amb la parla.
Qui sap si fóssim muts
ens parlaríem endins,,, ?
Qui sap si tenim por de parlar-nos
a nosaltres mateixos, internament,
i per això el xerrar és la vida.
Quin sacrifici el callar.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 25-5-18.
...............
145.- 26- 5-18.
Deixaria de caminar
si un dels dos peus,
dret o esquerre,es negava.
Era trist, però pensar-hi
se li embogia el cap.
De  sempre aspirava a ser ocell
més que arbre arrelat,immòbil...
Movent-se, desplaçant-se,
arribava al súmmum del esperit.
Exteriorment gaudia de visions diverses,
interiorment acumulava nous plaers.
Experimentar sensitivament la quietud
per sempre, sempre, sempre...li feia mal.
Parlaria amb el peus
i que renunciessin a ses greuges.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-26-5-18.

dimarts, 4 de desembre del 2018

TRENETS 4


135.- 16-5-18.
Li feia llàstima, sols sabia dir NO.
Quan l’esperit que ha de fer el miracle,
no vol,
la carn és com morta.
Deixem que la negació visqui,
que la fosca no accepti la llum.
Dia vindrà
que la nuvolada
deixi pas a l’or lluent de la claror.
Contra voluntat de la corrent
la barca no navega tranquil·la
i els rems no son prou
per salvar l’impuls de flux d’aigua.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 16-5-18.
...................
136.- 17-5-18.
ENS HA DEIXAT LA MARE DE PEPITA BLADÉ,
LA SRA. CLEMÈNCIA M.
Escrit d’Anton Fortuño.- 17-5-18

Te’n has anat cap al núvol poc a poc
com fulla que vola al vent i no retorna.
Papallona cuidant sa flor estimada
abandones el jardí que et feia viure.
Marxa teu mirar i teva paraula,
teu voler-ho tot al punt i lloc sense falsia,
ton treball sabent que és què vols i que fa falta...
Te’n has anat cap al núvol poc a poc
deixant en el jardí tristor i enyorança.
Aquí et veurem en la memòria eterna
que del Amor i Pau sempre ens en parla.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E..-17-5-18
................
137.- 18-5-18
Un llençol ben brodat i ben estès
en aquest llibre del viure
és un moment...
No penseu que cada instant
és una eternitat ?...
Un instant que ens el fem nostre
amb el treball constant,
que posarem a la bossa
on fan memòria els records.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 18-5-18.
.............
138.- 19-5-18
L’aigua com llengua abrasant
fa pas en la roca...
El vent llima delicadament
l’abrupte roca...
El sol, la llum estén sa cabellera
circumdant la roca...
Segles de constància
hi esmerça sense delit
amb calma, amb constància
S’ho pren com una joguina,
un passar el temps,
en un treball sense disbauxa,
sense neguitejar-se.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-19-5-18.
.............
139.- 20-5-18.
S’esplaiava en seus pensaments
plens d’un boirim de males memòries.
Li influïa el veure l’infausta plèiade
de personatges bocamolls i xerraires
que portaven el paper escrit gravat
i el repetien com lloro lliure de gàbia.
Veia la pedra que representava la veu
que escampava mentides i supèrbies
pujant fins al cel en seves afirmacions
trencant el roc fent-ne reble
que introduïen en las butxaques
de tots els creients als que fanatitzaven.
Des del muntanyot on feien les prèdiques
irrompien segurs i prepotents
en seva borratxera que imposaven.
Em faré de pedra per que hi rebotí
la paraula que em volen imposar.  
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 20-5-18.
..................
140.- 21-5-18.
No, que no caigui el marge i revingui,
malauradament, escala fàcil d’assolir
que pugui envair-ho la inutilitat dels ineptes
que no poden sofrir se’ls menti son orgull.
Pedra a pedra i reble a reble
amb la valentia en tots i de tots,
impertorbables, hem de ser forts.
Podem revertir la muntanya en pla
i comprendre la dignitat de l’altre...?
Es difícil giravoltar el fet del contrincant,
ja que la paraula dura, insidiosa, burleta,
passa del concepte d’escoltar
i sense parla voluntària en els dos caps
i que despentina a qui en la conversa
es sent amb ànims d’entesa.
Ens queden segles d’assimilació.
Que no caigui nostre marge de lluita.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-21-5-18.