TRENETS 11

171.- 21-6-18

Embolcallades amb seda ...

les passegen pel prat,..

Avui neixen amb cordura en son esclat...

Les batejaran un dia quan plogui a bots i barrals...

desprès el sol i el ventijol les acaronaran

proclamant-les banderes del tossal...  

Posarà llavis de somriure

el pedrot que tenim a dalt

i tot serà poesia vivent,

concert de tots ben harmonitzat.

DE REPAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-8-18

...........

172.- 22-6-18

...i cantaran els ocells, cadarnes i pinsans...

i les fulles voleiaran al vent aplaudit la gran gesta...

La dignitat retorna

com núvol que porta pluja benefactora

que regarà tot el terral...

No veieu com Bruixeta i Tormo,

signes ancestrals de nostra història,s’abracen ?...

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-15-8-18

........................

173.- 23-6-18

Fer el BE sempre serà fer el BE,

com fer el MAL deurà ser sempre fer el MAL..

Però tenim la Hipocresia o art de simular

que ens destrossa la nostra aquiescència.

i com estruços sens amaguen les veritats

i sens canvien per altres veritats

plausiblement contrastades pels homes de palla

que enfront la vera realitat juguen seves cartes...

Ara en el tapet verd del diner tot és factible

Ja que no mana el ser viu, si no el valor crematístic

I no acatar-lo, s’exposa un a perdre el poder.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-8-18

...................

174.- 24-6.18

Penedir-nos de què ?

És retrocedir, enganyar-nos dels actes

Que laboriosament i sanament hem realitzat?

Penedir-nos de què ?

De no seguir els dictats d’altres

Que son la maqueta del seu edifici

I que comporta acceptar-ho amb plenitud

El voler d’altra ment que ens dirigeixi ?

Penedir-nos de què ?

Dels errors a que ens han conduit

El creure les directrius preconcebudes

Per altres ments que ens volen esclaus ?

 DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 16- 8-18

TRENETS 10,

166.- 16-6-18

Donar un pas de més pot ser fatal...

Però com es fa per no dar-lo

si tenim la necessitat imperiosa

d’avançar o retrocedir ?

Controladament, això si, però tranquil.

Quan ve el rossolar, relliscar,

desestabilitzar-se, ai, mare meva,

qui aguanta la baluerna que som

i es queda en la línea propera

on el tovanc espera la caiguda ?

Les mans no son prou potents

En un temps de rècord salta

el peu i no aguanta l’equilibri.

Això és el que em va passar  en tal dia

i va canviar per molts el seu camí.

                      DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18

..................

167.- 17-6-18

El veia tranquil, satisfet,

amb el ventre ple a sobreeixir.

Somreia de fart, content, complagut.

No era la cullera si no forquilla i ganivet

que havien destrossat damunt del plat

un menú de calerada amb vi de bota

amb corona de reialme de cep centenari.

Amb galtes plenes de foc on esclatava

l’imperi del bon viure era present allí.

Costava caler la xefla que ell es donava.

Però en que gastar les sobres dels negocis ?

No pensava en altres sers que passaven gana

i ni colitxos i baldofes arribaven als seus ventres,..

Que espavilessin, ell els llogava

a cosir sacs o a lligar sabates,

que ell no s’acotxava per tant poca cosa.

El seu plaer era el seu plaer

i no el regalava sense cobrar censal.

                   DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18

..................

168.- 18-6-18

Bell paisatge, com dóna llum a la mirada...!!

Cant de sang amb xiscles d’ocells

junt a la brosta del cep i el coloriu de la rosella.

Aquesta banderola no calla en el garbuix del cep.

Allí es mostra als tebans que ronden prop les mules,

elles volen eixugar la sang que els regalima la pell

dels animals que llauren les camades ben afilerades.

Astutes han fet seva casa en les tires del plantiu

per resguardar tot el que valen ses capsetes de llavors.

Sempre hi haurà reserva en la soca dels granets negres.

Oh, rosella, la moixonada et mira i no gosa destroçar

la capseta que la banderola anuncia que la guardin.

No ignores pas que resguardes el tresor de teva espècie

en un escriny on els savis reservarien sa descendència ?

                    DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.- 14-8-18

....................

169.- 19-6-18

Assegudets i calladets no calen surriacs,

però repartits per la hisenda

no en falten selecció

de calentadors d’esquena,

i ronyonades fredes.

Hi ha bastons i bastons...

Des de la crossa, gaiata, al bàcul,

Vara, vergançó, verga, pèdum...

O sigui que el objecte del cop

té molts servents per entrar en combat.

També estan inscrits com útils

com tercera cama...

Fins algunes al llarg de la història

han revertit en fusell, pistola o escopeta

No van de broma,

tenen corda pel que es presenti.

                    DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-14-8-18

...................

170.-20-6-18

A l’ombra o al sol... o a fer cames...

o fer la migdiada al aire lliure...

Amb el llibre de lectura

sota l’ombratge del pi de rama baixa

i al costat la catrana de rajolí de canya

per anar saborejant les delícies del seller

També al estiu tapant-te dels tavans i mosques

i  el cantet de petots i sigales...

on tot un concert per l’ambient hi transita.

Amb poquet podem tenir joia del temps

si ens acontentem amb el que ens dóna

el que de vegades és salut regalada.

                     DE REBAIXES 18.- ANTON.-

trenets 9

161- 11-6-18.

Teulat que goses ser-ne

conductor de pixum d’àngels, .

avui gaudeixes amb el tacte humit

que dirigeixes al carrer d’asfalt.

Quins estrèpits furiosos salten

com cascada que diu de rius copiosos

reboten i formen volves

a punt d’explotar...

Una granota dóna bots

com si no volgués mullar-se peus.

Pardals s’arrebossen en els esquitxos,

i el xorro de pluja s’abelleix

en seus rajos gaudint de l’instant.

Una oreneta fa sortir del niu

a tota la nielada i els incita

a esplugar-se i remullar-se

per abatre el tuf de niu...

El carrer sospira en la neteja

i benefici que el cel pareix.

DE REBAIXES 18.- Anton.-T.E.12-8-18

.........49 dies...

..........

162.- 12-6-18

Amagava les llàgrimes

com si fossin tresors.

Engolia el singlot

per més que el marcaven

en l’intern els sentiments.

Les emocions se les guardava

•          explotar-les davant tothom,

quin aplaudiment mereixeria ? -.

Li deien el  Morrut, sense saber,

que el callar el feia sant.

Es figurava ser un eremita

que en la seva cova

guardava l’aigua i pa i arrels

no fent cas de corbs o voltors

si s’apropaven a robar-li

el que més preava: Sa soledat.

No calien escopetes per aixerriar-los

DE  REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 12-8-18.

...............

163.- 13-6-18

Un dia serem grans com un Tormo

i des de dalt veurem com les barques

naveguen pel riu d’anhels i il·lusions.

Aleshores, vindran tots els ocells

a oferir-nos la seva pau.

Conservarem totes les astúcies

per que la barca no naufragui

i els ocells seran nostres missatgers.

Des de dalt la nuvolada

ens farà pleitesia i taparà el sol

quan crema desmesurat

i plourà a be de tots i sense falsia

El conhort serà pa de bresca

i la mel vindrà a cullera plena.

L’esperit reposarà de tot neguit

i les cames pujaran l’últim empit

fins arriba al desitjat cim

que és nostre incommensurable destí.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 12-8-18

...............

164.-14-6-18.

Es sentia com caminant

per un desert d’arena calenta

on la paraula seria oasi.

Amb el sarró al coll

trepitjava la sorra davall peu.

Insensible es creia ja

immers en aquella soledat.

Ni un rajolí d’aigua

que calmés el seu esforç.

Que podia fer per canviar l’estatus ?

De vegades s’assemblen a la realitat

el dormir o despertar

Quasi s’implica en els llençols

que ens emparen amagant nuesa,.

sols falta un salt al buit

i que el mosaic ens situí en la realitat.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18

.................

165.- 15-6-18

Relatiu és el lluny .

Relatiu el a prop.

Relacionem el lluny amb la distància

i cobrem en el temps el sou propici

si no podem arribar i tastar

i ja ens sembla inabastable.

Quan ho tenim a tocar nostra taleia

ho  donem per fàcil i assegurat

a nostra pertinença...

Lluitem per horitzons que s’aparten,

que fugen, percebi’m, i no ens esperen

per posar el plat ple i assolir-lo

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 13-8-18

TRENETS 8

156.- 6-6-18.

Esperonat pel desig

perseguia el plaer.

La pomera em feu d’abric

en el fruit madur i fullam verd...

Aleshores, em sentia tan ric

que jugava en contacte amb ells

La pomera és mon desig

fruit i fullam meu plaer.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-6-18.

...............

157.- 7-6-18.

Corre la vida i sorgeix la idea,

avança el temps i la veu explica,

es materialitza l’acte en la realitat...

Al seu lloc cadascun naixen

i de continu avança cada estadi.

Curosa la fletxa segueix camí

per assolir i plasmar moment de vida.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-6-18.

......................

158.- 8-6-18.

Encavallada dempeus del forcat del arbre,

•          joioses mans alegren cara astuta -,

el cirerer s’ajau al seu desig de seva fruita

en un omplir d’alegria cara i llavi que ja xucla.

Redones com boletes pengen de la brosta verda

i el fullam com peixos sarpen mans delitoses

i les dos vides es complementen en eix acte

que obre llibre de complaença, l’àpat n’és luxúria.

•          “Tria,tria, que ja en son madures  i ja els ocells

venen a visitar-me amb ànsies de menja dolça “-.

I és veritat que a la vista i amagades

ballant la dansa que el ventijol els canta

belluguen fulles i cireres amb goig de ser-ne visitades.

Mentre llavis i dentoles en fan bona alabança,

dos de precioses a pitrera o sina oberta en rellisquen

i es col·loquen entre jersei i carn amb furiós escarni

de les que en seus pitets erèctils i segures broten.

Volen profanar i competir amb joies intocables

i nedar entre dos aigües fent-se les  mestresses ?

L’esquivença produïda en el cos de la deessa

ha fet que les mans han entrat en sagrat lloc amb pressa

i han tret a les importunes bruixes que volent-se fer les ames

visitaran en càstig la boca i dentoles de la noia

que ha gaudit del esclat del suc diví de les novícies

i que salvant el tràngol, ha abellit la noble cara i el fi somriure.                                                            

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-6-18.

...................

159.- 9-6-18.

Corre la vida i sorgeix la idea,

avança el temps i la veu explica,

es materialitza l’acte en la realitat...

Avui idealitzaria el feliç encontre,

obriria la veu, clam directe d’esperança

amb la abraçada noble per acollir altre cos

i acompliria l’assoliment d’estrènyer benaurança.

Quina joia!! A pell de seda és el contacte de l’estima

i en el fru fru de la roba que harmonitza l’abraçada.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-6.18

...............

160.- 10-6-18.

Amb un somriure de galtes satisfetes

llences al aire cabell que es despentina...

Tota joiosa corres el teu flaire dins ta vida

esmerçant acontentament a teu voral.

No ets muntanya esquiva per la mirada serena

ans ets planúria per on el sol camina.

Senderó net de pedruscall i barrumballa

fas fàcil el contacte de lluïda paraula

i tens a ma l’ajut de la rialla presidida

per uns vorals on l’ombra acull presencia

de conversa fluida fent camí a l’albereda.

Allà el raig de font i moure el vent de l’arbriu

juguen amb tu, esplèndida donzella,

Somnis no et falten per collir les seques fulles

que al llibre de la vida com records guardes

i un dia llunyà seran memòria impertorbable.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 10-6-18.

TRENETS 7

151.- 1-6-18.

A recer de la façana pulcra i embellida,

a terra com fent parterre enjoiat

parres i testos en plenitud excelsa

alegren el carrer de coloraina farcida

Verds i grocs, i blaus i vermell

competeixen amb dolcesa i bones arts.

Ben allotjades agraeixen a l’amfitriona

el treball que ha esmerçat...

Quan un circula prop de la parada

en capta el tuf de joia i ufanor...

Beneïdes mans,  

que cuiden del color i del perfum

i hi posen l’alegria que en el cor sent.

Capta el mirar la plena diligència

del treball ben fet, que dóna ànima

a aquells menuts i petitons sers.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 1-6-18.

.....................

152.- 2-6-18.

El gos llebrer de la llum

mira estupefacte el ramat d’aigua

que corre embogit pel riu.

Durant la nit, a claror de lluna,

ha saltat tots els brancals i portes

t ha assolat quant davant seu hi havia.

No son barrera tamarits i canyes,

ni marges de pedra aguantant parades...

Amb espardenya solta la llopada

mossega i destroça, arrasa i s’emporta

com barca amb xarxa netejant vorades.

Totes  les cuques han pujat de cota

apressades per l’empenta inexorable,

així com caus i nius son voraçment derruïts.

Espès el ramat avança, avança i avança

Fent-se lloc amb l’empenta imparable.

El riu quan s’embogeix pot fer destrossa...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-6-18.

..................

153.- 3-6-18.

Flors de prunera,

exquisides en son esclat,

embolcallades amb seda blanca...

Avui s’obren amb cordura

ensenyant al vent i al sol

sa impol·luta empenta

en fràgil retruny...

Les batejaren un dia

quan plovia a bots i barrals...

i ara el sol i el ventijol

les acaronen com banderes al tossal...

Beneïda florada alba,

Mantell brodat...

Aviat el teu fruit

colrarà llavis

deixant sa mel,

suc d’angelical paladar.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 3-6-18.

..................

154.- 4-6-18.

En el pla i en la vallada

la xarxa de la natura escriu paraules ...

Quin goig!! A peu net es manifesten

i ens diuen seus amors compresos o no,

però vitals... Llampants com guineu

que escruta els moviments del contrari

per atacar a salvo i sense perill.

El vent transporta la veu harmoniosa

i la escampa per que en siguem sabedors,

que ens omplim de la seva excelsitud

Avui poden abellir els nostres peus

amb seva humilitat... no els hi agrairem ?

Cantem l’antífona que beneeix els grans instants

i no periclitem l’assoliment de l’alegria.

DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.- 4-6-18.

................

155.- 5-6-18.

Quina joia de parada!! El blat !!

El contemplava esvelt.

Sa messa era com mar en calma

en certs instants  i de vegades

el ventijol curós l’acaronava

com ma de noi a jove verge

li pentina joiós la cabellera.

Sa verdor impactava en sa lluïssor !!!

Ahir tant ple de vida,,,

avui ja no va cap al cel sa fràgil bellugadissa...

Jo vaig conèixer la falç i la dalla

que l’abatien a porques, amb remades

que ajocaven aquells guaixos erèctils

vencent la verticalitat amb destresa,

Amb neguit i suorada eren vençudes

aquelles tiges, amb bandera ben granada...

Amb el rampí les gavelles eren prestes

per agermanant-se capiculades

i fer-ne les garbes per portar a l’era...

Avui, la mesada encara verda

•          tota aquella glòria abans impagable

serà menja pel bestiar de llana o pel cabrum -,

i amb presa la màquina l’ha ajagut

com si fos catifa esperant la solanada...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-5-6-18