dimarts, 29 de gener del 2019

TRENETS 20



209.- 30-8-18
La baluerna es queixa de moure’s per camins
que no li donen facilitats en el pervindre.
Lluita conscient que l’ajut que espera va lluny
i la muntanya la troba a ses peus rossolant del crestall.
Molt ha tancat portes que ara obriria amb goig,
però ha de dir adéu a sensacions i sentiments
Com si mai copsara inconvenients i inquietuds
ara se li presenta queixa per avançar en el camí.
Deixo la sobauma que fou sopluig segur
i en el silenci pregaré conlloga al arbriu.
Li confessaré que ja no escric si ningú llegeix
i li diré fins un altra a pàgina que porta noves.
Qui sap si el meu clam serà escoltat
i la meva baluerna aquietarà el seu neguit.
 29-1-1--19 DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

dilluns, 28 de gener del 2019

TRENETS 19


208.- 29-8-18
No tancaré la porta al vent,
no crearé núvol contra el sol.
deixaré a terra el clavell
com bandera i escut d’honor.
Tinc damunt el terral el groc :
treball, esforç, constància, diner.
La sang esclatarà primer
com dignitat, llengua mare, tradició...
I viuran les persones unides
en la terra dels avis, reunides.
Que canti la cítara la melodia
que ens dugui sempre alegria..

 28-1- 2019.-REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.      

dissabte, 26 de gener del 2019

TRENETS 18


207.- 28-8-18
Tenia la por de la fe
o era la fe seva por.
Caminava apartant
esbarzer i pedruscall
per veure el camí lliure.
Nu de peus. L’espardenya
no el privaria de sentir.
Preguntaria i es punxaria ?
Relliscaria amb els codolets?
Allí tenia el dubte immens
Li feien esquivença unes lleis.
i no trobava forma de eludir-les.
Posaria el cap davall de l’ala
i seguiria un viure particular
enganyant-se sobre el valor
del que portava enganxat
en el més intern del ser.



DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-2-10-18· 

diumenge, 16 de desembre del 2018

TRENETS 16


193.- 14-7-18
S’havia endormiscat i no pensava en res
i es tenia per joiós en aquell ser o no ser.
Els finestrons dels ulls abaixats
com persianes restaven claror del lloc.
Mosques i mosquits tenien altres batalles
i la quietud complia els seus deliris
i sense un xorrit, era tot una bassa d’oli.
Per fora orenetes i pardals feien via
per aquell cel de matinada net i polit.
En els nius la catxipallada bellugava
bec i potes esperant l’almoina dels pares
i tot rutllava amb cura i sense massa neguit
amb la primera pixarada dels gossos
senyalant territori i gats de llom
i cua estarrufada contra els enemics ancestrals.
Un home amb animal amb sàrria l’abeurava
junt a altre junyit al carro a punt de marxa.
Començava la gresca del treball per la plebe...
La catxipallada com jo, gent innocent
dormiria un poc més i no daria feina, de moment,
a les àvies que cuidaven del aviram del corral
i de rentar la cara i genolls dels futurs homes
que anirien a aprendre allò de Sa-po, Ra-na, Gra-no-ta.
I amb aquest saber llegir construïen
aquella plèiade de nous treballadors...        
                    DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-26-8-18
.............
194.-15-7-18
Va sentir i escoltar amb cura
aquells espetecs que il·luminaven el cel.
L’explosió tapava orelles
i les guspires simulant paraigua que es desfeia
li queien fets cendra desprès de curta vida.
Caigut. Aterrat a terra una guspira
davant seu li dava la ma.
Ara té amistat i nou viure.
                          DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-26-8-18
...........................
195.- 16-7-18
Va apagar els llums i tot a fosca era orb
Mai pensà en eixa circumstància possible.
S’havia trobat, aquell matí amb una persona cega
La natura ens porta a col·legir estats límit.
i quan els tenim al davant ens espantem:
-Podria ser jo aquests que seus ulls no perceben...-.
Aleshores, ve el desgavell dins la clepsa.
Circular sense la visió ens para els peus
i les mans toquen vores, podem caure si avancem
i ens ve la por que pot dur-nos la desgràcia.
L’arbriu, el rocatge ens veu clarament ?
Pensem que veient-hi podem ser-ho per ignorar ?
          DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-27-8-18
..............
196.- 17-7-18
Volia escriure un vers que cantés glòries
i tot li anava en contra,
Clar que pensar que seu cantar fos afinat,
ja podia dur-li disgust important.
Què en sabia ell de dipositar paraules
que tothom podia comprendre ?
Faria que el diccionari fos visitat ?
No es creia superior a ningú
i si feia anar a mirar el llibre, què dirien?
Que era un incomprès orgullós
que no dava facilitats a tothom.
Pensà en escriure trenets com feia
i ningú el posaria a cap de llibre
                  DE REBAIIXES 18.- ANTON.- T.E.-27-8-18
...................
197.- 18-7-18
Volia volar.
Tenia l’ocell
dins del cap.
             DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28-8-18
...............
198.- 19-7-18
En el brodat que t’abellia
posava al descobert la teva pell...
Una pell de paraula viva
que en el brodat la agulla
encisant-se foradets hi feia
per que la nuesa jo contemplés...
Vaja miracle em regalaves
al vestuari es confonia
amb teva excelsa pell.
                DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28-8-18
......................
199.- 20-7-18
Mataran el canari groc
per que és groc o per que canta ?
A un primigeni color
el destrossen sens pietat
o a un cant li neguen l’aroma
d’un color que te veu
per que els sords escoltin ?
                 DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 29-8-18
.....................
200.- 21-7-18
Treballem de dia i de nit per ser pobres
I no acceptem que ens ho diguin, i, és veritat.
La riquesa la tindrem en l’amor als demés,
el sacrifici d’estar en pau fins amb els contraris
                   DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-29-8-18

divendres, 14 de desembre del 2018

TRENETS 13-14


182.- 2-7-18
Llençà les cartes rebatent-les a terra
Havia perdut els estreps i ara el cavall desbocat
pagaven les ganes de ganàncies les pobretes
Jugant no havien set favorables a seus interessos
i ara les tractava com esclaves al no fer la feina.
Per terra les xafava amb l’insult a flor de pell.
Que podien fer aquells sers servidors de l’atzar?
Les mescles innocents fetes sense trampa
no li alegraven el munt dels seus pistrincs
i, això, el feia bord davant els contrincants
que davall del nas se’n reien i dins seu aplaudien
que aquell avar li fos adversa cada basa
i perdés tota la bossa i ells forrar-se de valent.
                   DE REBAIXES 18.- 20-8-18
.......................
183.- 3-7-18
Callaren tots al percebre el crit agre...
El gos havia collit el gat a la gatera
i un estirava cap fora i l’altre volia ser tot dins.
Els marrameus eren concert de gralles
fins deixant-se treure del forat mig assolit
en un giravolt les urpes ben esmolades
es clavaren en narius del gos impertinent.
Prou la boca deixa la pell del gat que insultava
i la veu del guec fou pandereta i violí al temps
que el gat lliure li pujava a l’esquena
i li clavava aquells filferros punxents
a orella i clavant queixalada al gos desesperat
que bota com recordant el ball de san Vito
i que feia escruixir als gossos  i gats presencials.
Dels bots varen venir les rebolcades,
però l’orella era enclavada en claus i queixals
I la sagnia ja era punxada de plat ple
quan la carnissera matava i distribuïa sang del be.
Una gossa que s’aparellava amb el mascle
acudí a l’ajut del amic en gran perill
i d’una mossada a mitja esquena al gat llença
rodolant pel carrer empedrat. Quins ganyols
d’alegria i reconeixement esmerçava el mascle
que tots el que ho varen presenciar amb anhel
veieren com dos boques es besaven,
mentre el gat mig malmès resava credos i salves
per haver-ne salvat la pell i odi pels gossos
que pujaria de to per sempre, sempre, sempre més.
                  DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-8-18
.............
184.- 4-7-18
El seu caminar intranquil
senyalava les voreres...
Les espones plenes de canyota i gram
les feien segures de desfer-se
quan pluja forta i vent hi fossin
i allí, xuclant panal algun romer i timó
les hi ensenyava que l’altura
no és campanar inassequible.
Un pedrot senyalava el promontori
com castell natural per formigues i cuques...
Tot hi era en aquell indret
fins una olivera on la rabassa
convidava a fer parada en seu seient.
La intranquil·litat la portava puntual
en que no li guaités una serpent llarga
que guardava el territori amagada
en espera del fardatxo que esmolava dents.
Sa seguritat la confiava en canya dobla
que fent-li de bastó, també era arma de defensa
               DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 21-8-1
...............
185.- 5-7-18
Els dos muntanyots diria que naixien de bessonada.
Havien crescut junts i no les diferenciava res.
No se’ls veia ni rocatge ni terra, tot era una bosquina
Baix, al lloc on es donaven les mans
un rierol les alimentava amb aigua sana
Clots plens s’hi embassaven per els moments crus
que usualment es presentaven cada estiu.
En aquells embassaments hi assolien casa
Era un luxe el moure’s, allí, amb llibertat suprema.
Tot el voral era ple de llistades pedres
que recordaven temps antics,immemorial
que deixaren el record per sempre del seu pas.
Eren els avantpassats que restaren petrificats
I ara feien memòria i sorgint margenada
serien puntuals llibres de la evolució del paratge.
                DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 22-8-18
.............
186.-6-7-18
Silenci, quietud, calma,callar...!!!
El silenci alena el meditar,
la quietud ens mostra el repòs,
la calma pensa cada peuada...
i callar, si volem, potser ESCOLTAR.
Una taula de quatre potes
que en testament ens posaren al cap
i la abandonem que es podreixi al ras.
               DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-22-8-18