TRENETS 25

214.- 5-9-18

I l’abraçaven física i digitalment.

percebia l’empatia en la pell,

Era com un motlle de felicitat

que li brindava la superació.

Agraïa el acompliment dels fets

i no recularia fins trobar motius

per rebatre possibles errades.

4-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 24

213.- 4-9-18

El sol sortí al balcó guaitant acalorat

La roba estesa s’assecà, no faltà vent,

sospirava en el cos quan abans era cuirassa.

Sospesava el be guardat en la natura

i que se’ns manifestava amb delitosa força.

Era tot un ple que unit, feia sospirar de goig.

Quant a agrair que no ens fessin patir pecats,

Era per tots i de tots i no calia amagar-se

                         per que  se’ns donés  o negués el súmmum implementat.                                      

2-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 23

212.- 3-9-18

Vaig rossolar per la pendent del viure,

un fart de menjar còdols i esbarzers.

En el sojorn implicava als peus ineptes,

però si eren cansats de córrer i parar-se

sabien què els esperava en aquell lloc

destroçar avarques i desprès la pell dura

podria llaurar i la terra tova seria sembrats

de bon goix on la tovor curaria el desastre.

1-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 22

211.- 2-9-18

Tinc la paraula a mig dir i no surt el so.

Trobo en la veu un engorroniment de parlar.

Tot s’ha fet vell i no m’encanta la conversa

Del -  Com estàs?. Que tot et vagi bé ? I la salut sobretot...-.

Converses gastades com preguntar l’hora quan la campana

lliura en el xing xeng les batallades plenes de so.

La soledat trenca el silenci en l’esbarjo del crit...!!!

Retornem als principis on el fum parlava

i els corns s’exclamaven en un vertigen de so

Avui el tam-tam viu en els dits de tothom.

31-1-19.-DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E

TRENETS 21

210.- 1-9-18

Pas a pas el camí s’escurça i l’horitzó canvia.

No és secret que el paisatge em segueix incongruent.

Poc sap de mi si jugo a cartes o a birles

i jo guardant el misteri no li escudello,

no fos cas que em guanyés la poca hisenda pròpia.

Mal fiat passo encorbat i fent el distret

no sigui que em pregunti quina edat és la meva

per conjugar-la i conjurar-la amb la seva...

Vaja compromís que no vull pas haver de mentir

per que si m’escorcolla trobi la falla en meu dir.

Prou escamparia com blat de sembra en parada

i la hipocresia tindria carta blanca en seu andar.

Callaré, no es sobresalti i així em lliuri de tot mal.

 30-1-19.-DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.