divendres, 15 de febrer del 2019

TRENETS 33


223.-14-9-18 .- Antonia
Ma ceguesa em malmet el paisatge,
obro els ulls a la claror que em clama
i em guiarà com de escolanet a rector...
Prou em fa falta companyia de crossa
que, percudint, em mostri el sender.
Molt he somniat que el pas és paraula 
que transita i escampa el seu alè,
però cec, com sabrà quan la multitud
espera la benedicció que l’emplaci
a netejar de barrumballa el seu camí ?
15-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dijous, 14 de febrer del 2019

TRENETS 32


221.- 12-9-18
L’escaló en la sobauma era lluny i perillós
Importava no relliscar si no queies al buit
i desprès de volar t’esclafaves irremissiblement.
Obre els ulls a l’incert que et conquista
amb el corn ple d’or que pot ser metralla
que enceti odis i enveges que no vols.
Desperta la voluntat i fuig del atzucac
que et pintarà el paisatge fals i t’enverina
i xocaràs en la realitat amagada i certa.
14-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E.

dimecres, 13 de febrer del 2019

TRENETS 31


220.- 11-9-18
S’engolava com un gall satisfet.
Vencia a la tempesta ?
L’orgull el portava endavant ert.
No pensava que a dalt de tot
l`arramblarien com un envà
en construcció i una ventada
el deixa pla a terra queixant-se.
Mal pujaria al cim sense guardar-se
dels improperis del lloc escabrós.
S’hauria de conformar en seguir
el tornall protegit per pujar
fins la carena. El vent arrasa
quan et ve de cara sense cobert.
 13-2-19.-DE REBATXES 18.- ANTON.- T.E.

dilluns, 11 de febrer del 2019

TRENETS 30


219.- 10-9-18
Cervell que calles, com canviar el teu fracàs ?
Espaordit t’encantes en la caiguda que cul rep.
Molt has lluitat per ser TU en ta barqueta.
Els rems ja no podien més luxúria  en l’esforç
i calent com vi en catrana solanada, deies prou,
no puc més contra corrent que se m’engolia
La vorera propícia t’ha somrigut volent-te
i has amarrat colzes i peus salvant barca i TU. 
11-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

diumenge, 10 de febrer del 2019

TRENETS 29


218.-9-9-18
Voluntat i ajut és la salut pel teu JO.
Desperta’l a l’optimisme que no es migri.
Molt cal lluitar per seguir la bona ruta
i exultar-se i exaltar-se davant tot perill
L’andar tebi no fa bullir l’olla dels fesols
i el foc s’apaga quan plou damunt flam i brases.
Tenir el poder de nostre instint enquistat
convé airejar-lo no es podreixi en el resclum.
10-2-19.-DE REBAIXES 18,. ANTON.-T.E.