TRENETS 34

224.- 15-9-18.- Soriano.-1-8-18

Cervell desperta a la vida.

obre ulls al camí.

El camí pot ser el treball,

la circumstància que et posa fil a l’agulla

i cosir els desperfectes que tots tenim.

Obrir, donar pas, no negar-se a fer.

Tindrem de part la voluntat que no nega

cap all i oli, que sap aplaudir l’ajut

amb la paraula i amb bes a galtes

donant il·lusions i anhels,

omplint el plat de recapte substanciós.

16-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 33

223.-14-9-18 .- Antonia

Ma ceguesa em malmet el paisatge,

obro els ulls a la claror que em clama

i em guiarà com de escolanet a rector...

Prou em fa falta companyia de crossa

que, percudint, em mostri el sender.

Molt he somniat que el pas és paraula 

que transita i escampa el seu alè,

però cec, com sabrà quan la multitud

espera la benedicció que l’emplaci

a netejar de barrumballa el seu camí ?

15-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 32

221.- 12-9-18

L’escaló en la sobauma era lluny i perillós

Importava no relliscar si no queies al buit

i desprès de volar t’esclafaves irremissiblement.

Obre els ulls a l’incert que et conquista

amb el corn ple d’or que pot ser metralla

que enceti odis i enveges que no vols.

Desperta la voluntat i fuig del atzucac

que et pintarà el paisatge fals i t’enverina

i xocaràs en la realitat amagada i certa.

14-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E.

TRENETS 31

220.- 11-9-18

S’engolava com un gall satisfet.

Vencia a la tempesta ?

L’orgull el portava endavant ert.

No pensava que a dalt de tot

l`arramblarien com un envà

en construcció i una ventada

el deixa pla a terra queixant-se.

Mal pujaria al cim sense guardar-se

dels improperis del lloc escabrós.

S’hauria de conformar en seguir

el tornall protegit per pujar

fins la carena. El vent arrasa

quan et ve de cara sense cobert.

 13-2-19.-DE REBATXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 30

219.- 10-9-18

Cervell que calles, com canviar el teu fracàs ?

Espaordit t’encantes en la caiguda que cul rep.

Molt has lluitat per ser TU en ta barqueta.

Els rems ja no podien més luxúria  en l’esforç

i calent com vi en catrana solanada, deies prou,

no puc més contra corrent que se m’engolia

La vorera propícia t’ha somrigut volent-te

i has amarrat colzes i peus salvant barca i TU. 

11-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.