TRENETS 38

227.- 18-9-18

El rem botava content, satisfet,

el vaixell solcava el mar...

Sorgia el sol entre blaus i grocs i vermells.

Naixia el color del matí escampant arreu

la pàtina suau d’un despertar de la vida.

El vol d’aus s’embevia en un abelliment

que arriba d’un llit de fosca espessa i pesada.

El dia es pronuncia en la melodia de l’aigua

quan el rem retorna a xapotejar-la.

Espumosa carícia on sol en el gotam refulgia.

20-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 37

                       
                                                                    226.- 17-9-18

Era el dia de la lluna al ple.

Quin goig veure son flam emplomat.

Rere nuvolada feia forat per respirar claror.

Caminava sense que li rodés el cap

envoltada de l’aire gasós com llençol blanc.

En la nit fosca era llum màgica que crema

delitant-se  en sembrar de perles el floram.

Hi hauria negociant que comprès

l’immens valor de la plata i platí derramat ?

19-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 36

225.- 16-9-18

Senderó que em crides,

posarem bandera al tossal.

Resseguint amb calma i sense pressa

els rèbols quedaran esperant que torni.

Molta costa porta respir pesat i espès,

però es satisfà veient com prospera

en l’altura que mirava com impossible d’assolir.

Tot té dia d’aniversari i de vegades, arriba

per que l’esforç ha set colpidor i feixuc,

aleshores, la satisfacció plena assoleix

l’àlgid clam del deure acomplit.   

18-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 35

222.- 13-9-18

No en facis messigons ni males molles del pa,

formigues i ocells les esperen pel seu ventre.

La sal i el pa ens conserven en estat plausible,

convé no des apreciar, ni depreciar amb rudesa

quant els elements ens donen per continuar existint.

Dos amulets que han de penjar de nostre sarró

17-2-19.- DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.

TRENETS 34

224.- 15-9-18.- Soriano.-1-8-18

Cervell desperta a la vida.

obre ulls al camí.

El camí pot ser el treball,

la circumstància que et posa fil a l’agulla

i cosir els desperfectes que tots tenim.

Obrir, donar pas, no negar-se a fer.

Tindrem de part la voluntat que no nega

cap all i oli, que sap aplaudir l’ajut

amb la paraula i amb bes a galtes

donant il·lusions i anhels,

omplint el plat de recapte substanciós.

16-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.