TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 46

235.- 26-9-18

Parat seu rellotge, treballa ell per dar-li corda.

Necessita el tic tac que ataqui el futur.

S’emplaça en el neguit que paraula porta

i busca el tomb fallenc que porti el sospir.

Sense rellotge actiu és un no res, val poc

a ulls dels prepotents que el degollen

amb l’instant que els porta benefici.

Cal no equivocar en la feina empresa.

28-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 45

234.-25-9-18

Era al lluny i volia ser al a prop.

Ara saltava com llagost  fent-se com cranc

fins situar-se en el previst lloc.

Quants el veieren retrocedint

en sa paraula jurada... !!

Tenia la hipocresia com a reina

dels seus actes confosos i amagats.

27-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 44

233.-24-9-18

En la lluita adquirí tants coneixements

que ara afrontaria el perill amb saviesa,

No val el ser valent, si no actuar amb valentia

i en cas de fracàs posar  medis per minorar-lo.

En la pugna el cervell ha de inquirir ser vencedor

per que perdre la batalla ens sumirà en el desesper.

L’esperit batallador no abandona mai l’afany

de superar-se, de ser el millor i ben preparat.

26-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 43

232.- 23-9-18

Feu mal el ganivet com daga fina...!!

Curaria ferida: treball, constància i esforç.

Calia entrar a sac contra la injustícia

que cremava cor i ànima de tot ser.

Molt voldria eixugar suor en la empenta

que necessitava per anorrear per sempre

la traïdoria que dimanava d’abrupta ment.

25-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.