TRENETS 49

239.- 29-9-18

La botelleta plena se’l mirava.

Es duria la pluja a la boca ?

Entraven en el recinte milers d’ocells.

Heu vist quan el bromall es desfà

quan el gotim son milers de sers mítics

que venen a alegrar-nos...?

I tenia corpresa en seva ma

l’alegria de calmar la set.

3-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

TRENETS 48

238.- 28-9-18

Es cobriria fins al cap amb el llençol.

Li semblaria que navegava dins del núvol.

I es que colgat dins aquella blancor

s’imaginava en viatge sideral

dirigint aquella massa navegant.

Caminaria per un sostre gasós

i es faria pluja empesa pel vent

i netejant tot el plantiu.

2-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 46

235.- 26-9-18

Parat seu rellotge, treballa ell per dar-li corda.

Necessita el tic tac que ataqui el futur.

S’emplaça en el neguit que paraula porta

i busca el tomb fallenc que porti el sospir.

Sense rellotge actiu és un no res, val poc

a ulls dels prepotents que el degollen

amb l’instant que els porta benefici.

Cal no equivocar en la feina empresa.

28-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 45

234.-25-9-18

Era al lluny i volia ser al a prop.

Ara saltava com llagost  fent-se com cranc

fins situar-se en el previst lloc.

Quants el veieren retrocedint

en sa paraula jurada... !!

Tenia la hipocresia com a reina

dels seus actes confosos i amagats.

27-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.