TRENETS 51

241.- 1-10-18

 La fosca era menja, tiberi per la llum.

Esclatava el dia amb bonhomia.

Per l’est la ma de colors feia ratlles

esquinçant la nuvolada ben fermada,

però es que la força de la llum té poder

que esborra la fosca i reclama el respir...

Ara l’ocellada canta crits de victòria

amb alenades en que l’alegria es sobreïx.

També les barques estendran els rems

i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.

6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 50

240.- 30-9-18

Fart de dormir aixecava el campament.

Ara pasturaria en la llum desperta...

Retornava a un enjoiament de viure,

de copsar nous estadis que li descobrissin

un alè nou, un ressorgir d’esperit i cos

on la paraula no restaria ensonyada,

si no que predicaria el seu goig

de donar profit al pròxim i al estrany.

Seria el conèixer noves realitats.

4-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 49

239.- 29-9-18

La botelleta plena se’l mirava.

Es duria la pluja a la boca ?

Entraven en el recinte milers d’ocells.

Heu vist quan el bromall es desfà

quan el gotim son milers de sers mítics

que venen a alegrar-nos...?

I tenia corpresa en seva ma

l’alegria de calmar la set.

3-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

TRENETS 48

238.- 28-9-18

Es cobriria fins al cap amb el llençol.

Li semblaria que navegava dins del núvol.

I es que colgat dins aquella blancor

s’imaginava en viatge sideral

dirigint aquella massa navegant.

Caminaria per un sostre gasós

i es faria pluja empesa pel vent

i netejant tot el plantiu.

2-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.